Els plans olímpics de Macron

Quan queden un centenar de dies per a l’inici dels Jocs d’Estiu de París 2024, la torxa olímpica va iniciar ahir el camí cap a la capital francesa. El primer rellevista, el grec Stéfanos Duskos, es va agenollar uns instants davant una estela de marbre de l’antiga Olímpia on reposa el cor del baró Pierre de Coubertin, el renovador del moviment olímpic de l’era moderna. Es tracta d’una imatge doblement simbòlica: resumeix la tradició olímpica de França i tot el que es juga París en aquesta nova revàlida. És un repte reputacional: no només esportiu, sinó també polític.

Així ho ha entès el president Emmanuel Macron, que ha agafat les regnes de la carrera olímpica. Es tracta d’un gest propi de la seva hiperpresidència. Dilluns, en una entrevista televisiva, va intentar transmetre tranquil·litat als francesos en tots els fronts: el diplomàtic –va dir que ho faria tot per assegurar una "treva olímpica"–, el de les finances, el laboral –les amenaces de vaga en diferents sectors– i el de la seguretat. És aquest últim terreny, amb el teló de fons del grau d’alerta antiterrorista, on Macron va explicar els seus plans: l’a, el b i, fins i tot, el c.

El pla a, que el president francès va definir com una première mundial, preveu una cerimònia inaugural inèdita al Sena: 94 embarcacions, amb les delegacions olímpiques, desfilaran al llarg del riu des del pont d’Austerlitz fins a la torre Eiffel. "Es pot fer i ho farem", va emfatitzar. No obstant, tot seguit, Macron va fer de comentarista de si mateix. Va revelar que, en funció de les amenaces terroristes del moment, "hi ha plans b i fins i tot plans c", i "els preparem en paral·lel": l’obertura olímpica podria quedar "limitada al Trocadero" o, fins i tot, ser "repatriada dins de l’Stade de France". Totes les cartes, en suma, sobre la taula.

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

Macron, que va estudiar filosofia abans de dedicar-se a les finances, té un superàvit de formació intel·lectual i un dèficit de professionalitat política. Va arribar a la presidència sense haver exercit abans un altre càrrec d’elecció directa, una cosa molt atípica en un país on els presidents han sigut abans diputat-alcalde. Aquesta falta d’instint polític es va evidenciar ja en la seva falta de reflexos davant les protestes dels Armilles Grogues contra la reforma de les pensions o la llei d’immigració. Cal veure si li passarà el mateix davant la cita olímpica de l’estiu (del 26 de juliol a l’11 d’agost).

El president Macron, com ha fet ara al revelar els seus plans de seguretat a la cerimònia d’obertura dels Jocs, expressa en veu alta les seves pròpies reflexions: va parlar de "mort cerebral" de l’OTAN i va despertar del coma després de la invasió russa d’Ucraïna; va passar hores i hores parlant amb Putin, es va asseure després a la seva llarga taula i ha sigut el primer aliat a evocar l’enviament de tropes terrestres a la zona. No només la política de seguretat i de defensa, sinó també l’acció exterior, un altre domini reservat dels presidents de la República, s’ha ressentit: França està de retirada dels països del Sahel i intenta recompondre les seves relacions al Magrib. El que hem dit: Macron té molts plans. Massa.