Editorial

Reobren les escoles

L'obertura dels centres, basada en el seu servei públic, anuncia l'arribada d'una certa normalitat, però el decisiu serà com es defineixi el pròxim curs

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp53606860 blanes 01 06 2020  una profesora con su mascara  dando clase200601103202

zentauroepp53606860 blanes 01 06 2020 una profesora con su mascara dando clase200601103202 / David Aparicio

Aquest dilluns va arribar, per fi, l’anhelada reobertura dels centres educatius, 80 dies després del tancament obligat per l’extensió de la pandèmia i la implantació de l’estat d’alarma, tot i que el cert és que ho ha fet amb sordina i amb l’oposició dels sindicats, la prevenció dels pares i un notable desconcert entre el professorat. Es pot ressaltar que al ser festiu en 150 municipis de Catalunya, no serà fins aquest dimarts quan es podrà calibrar amb més certesa l’impacte d’una mesura que afecta, ara per ara, al 40% de les escoles i instituts públics i al 25% dels concertats, als territoris que ja han entrat en fase 2: Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu-Aran, Catalunya Central, Girona, Alt Penedès i Garraf.

Obrir els centres no és una possibilitat o una opció, sinó una indicació en ferm del Departament d’Educació, com ha recalcat el director general de centres públics, tot i que hi ha hagut els qui han mostrat públicament la seva oposició. El primer dia, alguns centres, per diferents circumstàncies (obres, avaries o falta d’alumnes) no van oferir uns serveis que, bàsicament, se centren a facilitar recolzament emocional i orientació pedagògica, sense classes lectives, perquè el curs acabarà oficialment el 19 de juny de manera telemàtica. Com ja preveia el conseller Josep Bargalló, l’assistència en educació infantil (fins als sis anys) ha sigut escassa i s’intueix que serà més elevada en aquells cursos que acaben etapa (sisè de primària, quart d’ESO, segon de batxillerat, amb la perspectiva de la selectivitat, i segon de cicle formatiu d’FP), tot i que la implantació de les mesures restrictives de distanciament, accés als centres, falta de transport i menjador i horaris selectius, han fet desistir moltes famílies de tornar a portar els nens a les escoles. 

La reobertura ha sigut criticada pels sindicats, que es queixen de la falta de consens amb l’Administració i de l’absència de protecció sanitària per als docents. També ha sigut vista com a precipitada per les famílies i pel professorat, que no estan d’acord amb l’obligatòria assumpció de responsabilitats per part de les direccions, en un escenari canviant i ple de dubtes i indecisions. La preocupació i el desconcert dels docents, amb indicacions que consideren inabastables i amb casuístiques molt variables, ha generat una sensació de desprotecció. El fet que l’assistència sigui voluntària genera, així mateix, un problema per estructurar la presència del professorat. Aquests dies, pràcticament s’ha fet un seguiment a la carta per conèixer el nombre d’alumnes que pensaven acudir al centre, amb famílies encara temoroses, davant d’una evident relaxació de la crisi sanitària però encara amb temor de possibles rebrots. «Entenc el temor –va declarar Bargalló –però som un servei públic i hem d’obrir. Aquesta ha sigut la premissa oficial, pensada també en la perspectiva de la pròxima utilització dels centres educatius com colònies i campaments urbans que, sense ser una substitució de l’educació reglada, hauran d’emmotllar-se a urgències socials i educatives.

Reobrir escoles i instituts no deixa de ser una mesura simbòlica per anunciar l’arribada d’una certa normalitat, però s’haurà de calibrar la seva utilitat quan també arribi a la resta de Catalunya, en especial a Barcelona i a l’àrea metropolitana, a les portes mateixes del final de curs. El decisiu –i menys simbòlic, més concret– serà com es defineix el curs 2020-21. Al setembre, es reprendran les classes presencials, si res ho impedeix, però el conseller parla de «plantilla estructural i plantilla conjuntural» per no comprometre’s en una equació de difícil solució si no es dobla el professorat, i encara estan per definir els espais dels quals les escoles hauran de disposar per fer front a les restriccions sanitàries i de protecció.