La gestió dels geriàtrics
Pensin en el seu últim alè
Els morts als geriàtrics no es mereixen una comissió d'investigació com tantes. Amb més ardit que voluntat de solució. Estiguin a l'altura de tant sofriment
zentauroepp53007508 geriatrico coronavirus200402175338 /
Unanimitat al Parlament. A instàncies de la CUP, hi haurà comissió d’investigació sobre la gestió de la pandèmia en els geriàtrics. I només queda pregar que, per aquesta vegada, tot i que només sigui per aquesta vegada, s’estigui a l’altura de tant sofriment. La temptació és forta. De fet, ja s’ha tractat de mercadejar amb la seva constitució i, sens dubte, la mort és una munició poderosíssima per a una guerra política. Ho sabem. Però no, aquesta vegada, no sisplau.
Ens hem acostumat que les penes partidistes acabin esborrant els rostres. Els insults devoren tot rastre d’humanitat i l’ètica s’escorre per les clavegueres del dard més esmolat, aquest que immediatament es reprodueix en milers de tuits i acaba gravat en un titular. Però són massa. Gairebé 4.000 morts en residències a Catalunya. Massa vida perduda per rebre una última burla.
Un dolor que es multiplica al pensar en tants fills, nets i parelles que han plorat aquestes morts amb el dolor afegit de no haver pogut estrènyer una mà, acariciar una galta, fer un últim petó, xiuxiuejar unes paraules d’acompanyament. Ningú hauria de morir així. No, ells no es mereixen una comissió com tantes. Amb més ardit que voluntat de solució. Més artifici que sinceritat.
Notícies relacionadesSabem el que ha fallat, ho sabem tots. I és la falta de recursos. A partir d’aquest titular es pot desgranar tota la concreció que es vulgui. Però també sabem que la situació arrossega dècades d’escassetat, que la Covid-19 va tensar fins al límit el sistema sanitari i que la tragèdia va més enllà del nostre mapa: l’OMS diu que almenys el 50% de les morts amb coronavirus a Europa van ser en geriàtrics.
És possible que algun dels asseguts a l’hemicicle només hagin de reviure el seu propi dolor o el d’algú proper. I, si no, pensin en ells, en els absents, provin d’imaginar els seus rostres, les seves vides, el seu últim alè. No mereixen un últim greuge. Respecte, humilitat i humanitat. La responsabilitat és immensa, estiguin a l’altura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
