30 maig 2020

Anar al contingut

El nostre món és el món

La bicicleta de Pedro Sánchez

La bicicleta de Pedro Sánchez

Joan Tapia

El PP s'equivoca al votar contra l'alarma, però queda clar que el Govern no té aliats sòlids

Espanya viu el seu pitjor moment des de fa 80 anys a causa del coronavirus, la terrible pandèmia, i les seves molt greus amenaces econòmiques. Hem tingut 28.000 morts i està compromès alguna cosa més que el benestar aconseguit en els últims decennis.

Tot això va obligar al març a la proclamació de l’estat d’alarma, que va tenir llavors unanimitat. Però quan ja hi ha menys contagis i morts i comença el desconfinament, el PP, un dels dos partits que ha exercit el poder en la democràcia, ha votat contra la cinquena pròrroga de l’alarma. Tot i que tingui els seus motius –i segur que el Govern ha tingut molts errors–, exercir d’oposició implacable en un moment de tanta gravetat no és el correcte en un partit de govern. A més, el brusc cessament de l’estat d’alarma en ple desconfinament tindria seriosos perills. 

Però, al contrari del que passa en les grans democràcies pròximes, el Govern PSOE-Podem, amb 155 escons, és lluny de la majoria absoluta i Sánchez va ser investit sense aconseguir-la només gràcies a l’abstenció d’ERC. I un Govern minoritari no és el millor per a una crisi tan majúscula. Com va dir aquest dimecres Íñigo Errejón, el Govern és una bicicleta que només es manté pedalant. En cas contrari..., i que el Govern fos derrotat –sense possible majoria de recanvi– només complicaria la vida dels ciutadans.

És lògic, per tant, que –una vegada ERC va decidir passar de l’abstenció al ‘no’– el Govern hagi elegit sobreviure pactant, com ja va passar fa 15 dies, amb dues forces tan oposades, però de signe centrista com el PNB i Cs. ERC deu tenir, a part de la seva lluita amb JxCat per l’electorat català, motius per votar contra l’estat d’alarma. Però que perden força quan els nacionalistes bascos hi voten a favor (el PNB), o bé s’abstenen (Bildu).

Però cert que l’esperit de la investidura, mai molt sòlid, es debilita. El Govern se n’ha sortit pels vots de Cs, partit oscil·lant i que proclama –el seu portaveu Edmundo Bal va fer un acerat discurs– que no vota per Sánchez, a qui va criticar amb contundència, sinó perquè creu irresponsable posar fi a l’estat d’alarma.

Pactar amb pragmatisme

El Govern aconsegueix la cinquena pròrroga i continua, però tothom sap que no només no té majoria, sinó que no té aliats sòlids, que tampoc ho eren tant. No és la millor situació, ja que al Congrés no sembla haver-hi un altre Govern possible. Però la culpa no és només dels partits que aquest dimecres van votar ‘no’. Un Govern sense majoria no pot actuar com si la tingués i, per exemple, afirmar que demanarà la pròrroga de l’alarma per un mes sense abans tenir-la lligada. Sánchez, que ha afrontat la pandèmia amb resolució, ha pecat de certa prepotència i cesarisme en els seus missatges a TVE.

Ha de reconduir-se i pactar les seves pròximes mesures. En un altre cas, s’arrisca a ser desautoritzat pel Congrés. ¿Amb quins aliats? Amb els que pugui i vulguin coses raonables. No és avui el moment de fronts tancats, sinó de sa pragmatisme i de buscar el màxim acord entre tots els disposats a posar l’espatlla.