Alarmant estat d'alarma

A empentes i rodolons, el carrer va sent nostre. Això sí, per a la pròxima pandèmia, deixem-nos de molèsties i tonteries. Per a la pròxima pandèmia, es fa per sorteig i aquí pau i després molts a la glòria de Déu. Si ens fan quedar a casa una altra vegada, que el que mani s’ho guanyi en una rifa. Si li toca a Pablo Casado, que lluiti contra el virus amb Cayetana Álvarez de Toledo, i si li toca a Quim Torra, que ens salvi a tots amb l’ajuda de la dretona de Flandes.

És insuportable estar confinats a causa d’un virus letal i haver d’aguantar el «dona’m alguna cosa» de totes les autonomies i la fetor de morts exsangüinats pel PP i Vox. Sembla un ‘Supervivientes’ de líders polítics famolencs de protagonisme, carnassa i menyspreu. L’espectacle per als confinats és deplorable. Hi ha una cosa pitjor que el tancament, i és que els polítics es passin el dia lluitant. No hi ha manera de tenir la més lleu síndrome d’Estocolm, coi.

Ara tots apunten a deixar Pedro Sánchez amb el cul a l’aire si s’ha d’allargar l’estat d’alarma.  L’amenacen els que no l’han recolzat en cap moment, com Vox i Junts per Catalunya. L’amenacen els que, com Esquerra, s’han abstingut. L’amenacen els que han votat a favor, com el PNB, i l’amenacen els seus, com Javier Lambán. Sánchez, menyspreat, doncs, al ritme de la dansa autonomicoquimèrica.

A les vuit aplaudeixen els sanitaris i després es tiren al coll de l’adversari. Quanta noblesa.

Notícies relacionades

Entre la corrupció i la confiança

El pedaç cosmètic de Sánchez

Després hi ha algunes televisions públiques defecant integrisme. TV-3 atribueix el lloc d’origen del covid a Madrid, com no podria ser de cap altra manera. Madrid és, per al mandarinat televisiu de Carles Puigdemont i els seus periodistes ventrílocs, la mare de totes les pandèmies. Ni la Xina ni Itàlia, ni hòsties, Madrid: «La crisi de la Covid, des del lloc d’origen».  Tot ve del que va dir aquella senyora: «De Madrid al cielo».

El Govern de Sánchez s’embolica i ens embolica, d’això no hi ha dubte. El Govern s’equivoca en no poques ocasions. Però que alguns treguin petroli polític de la pandèmia és de voltors. Paciència.