Alarmant estat d'alarma

A empentes i rodolons, el carrer va sent nostre. Això sí, per a la pròxima pandèmia, deixem-nos de molèsties i tonteries. Per a la pròxima pandèmia, es fa per sorteig i aquí pau i després molts a la glòria de Déu. Si ens fan quedar a casa una altra vegada, que el que mani s’ho guanyi en una rifa. Si li toca a Pablo Casado, que lluiti contra el virus amb Cayetana Álvarez de Toledo, i si li toca a Quim Torra, que ens salvi a tots amb l’ajuda de la dretona de Flandes.

És insuportable estar confinats a causa d’un virus letal i haver d’aguantar el «dona’m alguna cosa» de totes les autonomies i la fetor de morts exsangüinats pel PP i Vox. Sembla un ‘Supervivientes’ de líders polítics famolencs de protagonisme, carnassa i menyspreu. L’espectacle per als confinats és deplorable. Hi ha una cosa pitjor que el tancament, i és que els polítics es passin el dia lluitant. No hi ha manera de tenir la més lleu síndrome d’Estocolm, coi.

Ara tots apunten a deixar Pedro Sánchez amb el cul a l’aire si s’ha d’allargar l’estat d’alarma.  L’amenacen els que no l’han recolzat en cap moment, com Vox i Junts per Catalunya. L’amenacen els que, com Esquerra, s’han abstingut. L’amenacen els que han votat a favor, com el PNB, i l’amenacen els seus, com Javier Lambán. Sánchez, menyspreat, doncs, al ritme de la dansa autonomicoquimèrica.

A les vuit aplaudeixen els sanitaris i després es tiren al coll de l’adversari. Quanta noblesa.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Després hi ha algunes televisions públiques defecant integrisme. TV-3 atribueix el lloc d’origen del covid a Madrid, com no podria ser de cap altra manera. Madrid és, per al mandarinat televisiu de Carles Puigdemont i els seus periodistes ventrílocs, la mare de totes les pandèmies. Ni la Xina ni Itàlia, ni hòsties, Madrid: «La crisi de la Covid, des del lloc d’origen».  Tot ve del que va dir aquella senyora: «De Madrid al cielo».

El Govern de Sánchez s’embolica i ens embolica, d’això no hi ha dubte. El Govern s’equivoca en no poques ocasions. Però que alguns treguin petroli polític de la pandèmia és de voltors. Paciència.