Límits de la ciència
Empresonar Newton
zentauroepp52925052 icult200325193203
La ciutadania s’ha familiaritzat amb les proves PCR o de reacció en cadena de la polimerasa per a la identificació de material genètic, una descoberta que fins ara només tenia espai reservat a les novel·les de detectius i judicis. La tècnica va ser inventada pel nord-americà Kary Mullis, premiat amb el Nobel i mort l’any passat. Es tracta del mateix químic que dubtava que el virus VIH fos el causant de la sida, una opinió que en l’Espanya actual hagués obligat un general de la guàrdia civil a discutir les seves credencials, i potser a adoptar iniciatives penals sobre això.
El Govern considera que acabar amb la pandèmia és un objectiu modest per a les seves possibilitats, per això desitja restaurar de passada el regne de la veritat en aquest món. El problema amb Mullis no és que embogís després de la PCR a l’opinar sobre la sida, sinó que el mateix pensament heterodox i contrari al ramat inspira la seva aportació que salva vides i llibertats d’innocents. Es podria afegir aquí Linus Pauling, sens dubte, el químic més important del segle XX, doble Nobel de química i de la pau. La seva campanya a favor de la vitamina C, que consumia en quantitats industrials com a remei per a tot, li va fer guanyar un descrèdit que també ha sigut matisat en successives discussions, amb el jurat encara reunit.
L’amenaça d’empresonar Galileu no va aconseguir que la Terra es mantingués quieta, segons pretenia el govern d’aquell temps. L’abordatge policial dels desnerits hereus digitals del visionari Jules Verne o de H.G. Wells, creador de la ficció que va inspirar el Projecte Manhattan, no és la solució. A propòsit, Newton no va ser el científic més important de la humanitat amb vel·leïtats alquímiques, sinó un creient en la transmutació dels elements que potser utilitzava els descobriments científics per dissimular la seva autèntica recerca filosofal. Astronomia prové d’astrologia, i química, d’alquímia, més que literalment. En ciència, equivocar-se molt és la millor manera de contribuir que d’altres l’encertin.
