La presó no és per a Sarkozy

Notícies relacionades

Carbó per als contaminants

Tragèdies imaginàries

L’entrada a la presó es va popularitzar a Espanya amb Mario Conde, on els càrrecs penals anaven amplificats per la seva ambiciosa dissidència, que revoltava per igual PP i PSOE. La carrera triomfal de Sarkozy també es va disparar amb el seu intent d’empresonar Dominique de Villepin mitjançant acusacions abstruses. Qui a presó mata, a presó mor, i l’expresident conservador té més casos pendents que ja jutjats. Sense ànim d’endinsar-se en les evocacions d’Emirats, un cap d’Estat entra a la presó pels seus manejos amb dictadors àrabs, d’aquí l’obligació de recordar que es tracta d’un francès.

La volença dels estadistes europeus pels sàtrapes orientals s’explica amb la cèlebre frase de Willie Sutton al preguntar-li per què atracava bancs, "perquè són on hi ha els diners". Sarkozy va mimar Gaddafi, i res és gratis al terreny de la política. L’ambició de poder de l’expresident francès arriba a tals extrems que cal agrair-li que la seva escalada criminal s’aturés en el robatori. La presó és la segona pitjor derrota que pateix l’inesperat nòvio de Carla Bruni. La humiliació més traumàtica va ser patida en mans del mediocre François Hollande, que encara ignora com va amarrar un quinquenni desastrós a l’Elisi davant el gran depredador de la política francesa, ara engabiat. No hi ha mal que cinc anys duri, i la peripècia valdria a Sarkozy a Espanya un tron a perpetuïtat en les tertúlies. Al tractar-se d’un francès, escriurà un llibre.