08 d’ag 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Efectes del confinament sobre la salut mental

DAVID CASTRO

Efectes del confinament sobre la salut mental

Judit Vall Castelló

Diversos estudis revelen símptomes d'estrès posttraumàtic en persones en quarantena

En l’actual crisi generada per l’aparició del Covid-19, l’emergència a curt termini se centra a minimitzar els contagis i a assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari a fi de salvar el màxim nombre possible de vides. Per la seva banda, la comunitat mèdica té clar que és necessari imposar mesures de confinament generals per respondre a aquesta emergència a curt termini. Fins aquí els acords.

A partir d’aquí, no està clar què és el més convenient. Quan l’evolució del nombre de persones infectades i mortes comenci a estar controlada, ¿quines opcions tenim com a societat? Per contestar, les autoritats precisen informació detallada sobre els costos i els beneficis de cada una de les possibilitats. Un dels aspectes més rellevants és determinar quan i de quina manera sortirem de la situació de confinament.

Per aportar informació sobre aquesta qüestió, exposaré les conclusions d’un article recent, publicat a la prestigiosa revista de biomedicina ‘The Lancet’, que revisa els efectes del confinament sobre la salut mental. En aquest article s’avaluen 24 estudis de l’impacte d’episodis de confinament derivats de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), l’Ebola i les epidèmies de grip del 2009 i del 2010. La troballa general d’aquests estudis és que la salut mental de la població subjecta a confinament es deteriora i presenta manifestacions com ara símptomes d’estrès posttraumàtic, confusió i irritabilitat.

En primer lloc, s’ha de destacar l’impacte de l’aïllament sobre el personal sanitari, ja que aquest col·lectiu exerceix un paper crucial en la situació d’emergència. Segons avalua un dels estudis analitzats, després de només nou dies de confinament, aquests professionals estan molt més irritables, augmenta l’insomni i l’ansietat, disminueix la capacitat de concentració i la productivitat laboral es veu reduïda. A més, alguns d’ells afirmen que estan considerant deixar la feina.

Un altre col·lectiu en què s’ha posat la lupa és el de les famílies amb fills menors. Les observacions mostren que la taxa d’estrès posttraumàtic en els nens exposats a confinament és quatre vegades superior a la dels nens que no s’han vist subjectes a aquestes mesures. Per als progenitors, els efectes són igual d’importants: el 28% dels pares i les mares en quarantena mostraven prou símptomes perquè se’ls diagnostiqués un trastorn de salut mental resultant d’una situació traumàtica.

Un aspecte molt important és determinar si aquests efectes només es manifesten a curt termini o si, al contrari, persisteixen a llarg termini. En el cas del personal sanitari, s’observa que el 9% d’ells mostren símptomes de depressió tres anys després de la quarantena. Pel que fa a la població general, el 54% de les persones subjectes a confinament presenten canvis importants en el comportament mesos després del final de la quarantena, com ara evitar els llocs amb molta gent, apartar-se de les persones amb tos i, fins i tot, eludir tots els espais públics.

Pitjor com més temps

Com veiem, els efectes psicològics negatius són nombrosos, però no sembla possible evitar-los, ja que el confinament és imprescindible a curt termini. Ara bé, es pot plantejar si hi ha factors que minimitzin aquests efectes nocius. Els estudis revisats apunten a la durada del confinament com un dels factors més decisius en la magnitud dels problemes psicològics. També ho són la falta d’informació adequada i precisa sobre la durada i les condicions de la quarantena, la por d’encomanar-se, així com l’absència de productes bàsics: menjar, per descomptat, però també productes sanitaris com ara mascaretes. D’altra banda, la pèrdua de la feina i la falta de seguretat econòmica apareixen com els dos elements que generen efectes perjudicials sobre la salut mental més persistents en el temps.

Així, les recomanacions polítiques amb què conclou la revisió són les següents: no estendre la durada del confinament si no existeixen raons mèdiques de pes, proveir del màxim d’informació possible la població sobre les condicions de la quarantena, assegurar el proveïment de productes bàsics, establir mecanismes per reduir l’aïllament social i introduir ajuts públics per assegurar l’estabilitat econòmica de la població. Finalment, el personal sanitari hauria de rebre una atenció psicològica especial perquè les proves mostren que l’estrès a què estan subjectes en aquests moments els passarà factura a mitjà i llarg termini.