13 d’ag 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Sant Jordi

JOAN CORTADELLAS

Sant Jordi

Milena Busquets

Si abans pensava que la meva llar eren casa meva i els meus amics, ara sé que la meva llar són també els carrers i els desconeguts

¿Com serà el Sant Jordi de l’any que ve? ¿Ens obligaran a posar-nos mascaretes? ¿No donarem la mà a ningú que no porti guants? ¿Ens deixarem besar pels lectors? ¿Farem el gest nosaltres perquè no se sentin cohibits? Si ens obliguen a portar mascareta, ¿ens la traurem perquè puguin fotografiar-se amb nosaltres? ¿Aconseguirem que alguna amiga compassiva accepti suplantar-nos durant una estona firmant llibres mentre nosaltres allarguem el dinar amb els nostres editors, passegem amb la nostra família o intentem aconseguir la firma del nostre autor favorit?

¿Hi tornarà a haver aglomeracions de gent com les d’abans? El mer fet d’acostar-se a algú ha canviat radicalment, no als nostres fills i familiars, òbviament, sinó als altres.

Mesurem la distància amb les persones, però, alhora, el fet d’haver de mesurar la distància ens obliga a mirar-los.

Abans podia recórrer un carrer ple de gent, entrar en un supermercat i passejar pel meu barri en hora punta (l’hora de sortida i entrada de les escoles) sense veure ningú.

Ara veig cadascuna de les persones amb qui em creuo, m’hi fixo, les miro. Si porten mascareta, escorcollo els seus ulls, la seva actitud: els que continuen mirant per seduir; els que em retreuen en silenci no portar mascareta, perquè no és obligatori; els que com jo miren amb curiositat; els que tenen ganes de xerrar (gairebé tots); els que passegen taciturns, arrossegant els peus o a pas lleuger. Som l’altre (el desconegut; el perill, fins i tot), però alhora som el mateix que ells, per primera vegada potser i més que mai. Sortir al món exterior s’ha convertit en una petita aventura. Mai havia fet tanta atenció als altres, al carrer, al reflex del sol als arbres, a l’embogidor degoteig de la pluja. Mai havia parlat amb tanta gent. Som pocs, però alhora som tots. I si abans pensava que la meva llar eren casa meva i els meus amics, ara sé que la meva llar són també els carrers i els desconeguts. Que tornin aviat.