Relaxar el confinament

Fer passejos és fer passejos

¿A quin comitè d'experts se li havia ocorregut que els nens estarien quiets al supermercat?

Es llegeix en minuts
Genoa (Italy), 30/03/2020.- A yhoung woman and a toddler walk along a street as all playgrounds for children remain closed and empty due to the rules against the spread of the SARS-CoV-2 coronavirus which causes the COVID-19 disease, in Genova, Italy, 30 March 2020. Countries around the world are increasing their efforts nd measures to stem the widespread of the disease. (Italia) EFE/EPA/LUCA ZENNARO

Genoa (Italy), 30/03/2020.- A yhoung woman and a toddler walk along a street as all playgrounds for children remain closed and empty due to the rules against the spread of the SARS-CoV-2 coronavirus which causes the COVID-19 disease, in Genova, Italy, 30 March 2020. Countries around the world are increasing their efforts nd measures to stem the widespread of the disease. (Italia) EFE/EPA/LUCA ZENNARO / LUCA ZENNARO (EFE)

Fer passejos és fer passejos. D’aquesta forma acabava el ministre Illa la compareixença en què rectificava la decisió presa poques hores abans per l’Executiu del qual forma part. De fet, els pares i mares sempre han tingut clara aquesta obvietat, efectivament fer passejos és fer passejos, no anar al supermercat, al banc o a la farmàcia. El problema són els experts que han assessorat el Govern en aquesta matèria, que –dic jo– que si són experts una mica de lucidesa i sentit comú hi haurien d’haver aportat.

Algú em va dir en una ocasió que els nens no interessen als polítics perquè ni voten ni paguen impostos. Tenia raó, els nens en política no són més que l’adult que els acompanya literalment, legalment i emocionalment.

Els experts havien decidit que, després de sis setmanes confinats a casa, els nens i nenes de fins a 14 anys podrien sortir al carrer però gairebé sense mirar-lo i tirant llarg un instant. La destinació final d’aquestes sortides eren un supermercat, un banc o una farmàcia –la llista de sortides justificades no és gaire més atractiva–. A priori, més que un premi semblava un càstig, per a tothom.

De tancament a tancament i tiro perquè em toca. Llum artificial, cues a la caixa, cares decebudes, comprar en temps de pandèmia és un tràmit, no un gaudi.

Un nen, a més, és curiós i actiu per naturalesa, ho era abans del virus i ho és més encara després de setmanes confinat. ¿A quin comitè d’experts se li havia ocorregut creure que es mantindrien al costat del seu pare o mare, de la mà i sense potinejar totes les xocolates, galetes i altres llaminadures que els cridin l’atenció? La pandèmia pot haver canviat moltes coses però un nen –afortunadament– continua sent un nen.

Els petits han estat sis setmanes complint al peu de la lletra les normes i el millor que se’ls havia ocorregut era que sortissin per anar al supermercat. Doncs no.

En política s’ha d’anar amb compte amb les propostes, especialment si el Govern és de coalició, la incomunicació sol acabar en divorci i, en aquest cas, curiosament amb els nens al mig de tanta desavinença.

Et pot interesar

El punt positiu és que amb la sortida dels nens i nenes al supermercat –vull dir a passejar– els ciutadans que des de l’inici de l’estat d’alarma passegem els nostres gossos deixarem de ser el centre de totes les crítiques i incomprensions. S’ha fet difícil de digerir l’atac constant, la nul·la empatia i interès a comprendre que un gos (que no mascota) ha de sortir al carrer per una qüestió fisiològica, que la majoria serien capaços de rebentar abans que fer les seves necessitats a casa. Una necessitat mai és un privilegi.

Hi ha una cosa més que ens uneix a partir de dilluns a pares i mares i els que tenim un animal: ni vosaltres ni nosaltres passejarem amb els nostres fills o amb els nostres gossos. Un nen, una nena, no passeja ni disfruta anant de la seva porteria al supermercat, com pretenien, però tampoc fent dues voltes a l’illa, de la mateixa manera que un gos ni passeja ni disfruta fent les necessitats a l’arbre més pròxim a la porteria. Crec que per fi ho veiem igual de clar.