13 d’ag 2020

Anar al contingut

opinió

Trio d'emergències

Trio d'emergències

Ester Oliveras

La inversió pública que es faci pel coronavirus s'hauria d'enfocar a potenciar l'economia circular, la producció d'energia renovable, i el consum de productes amb la menor empremta ecològica possible

L’emergència sanitària derivada del Covid-19 ha desviat l’atenció d’una altra emergència, la climàtica, que era sobre la taula d’institucions públiques i privades en l’àmbit nacional i internacional. Però totes dues tenen punts de trobada. La mortalitat per coronavirus és superior a zones amb pitjor qualitat d’aire. És més, la mortalitat és sempre superior a les ciutats amb contaminació atmosfèrica; amb coronavirus o sense. El 2019, hi va haver 10.000 morts relacionades amb la contaminació a Espanya i 7 milions al món, amb números semblants en anys anteriors i números superiors assegurats per a anys venidors. Aquestes morts no surten a cap gràfic, ni fa falta aplanar la corba perquè no estan col·lapsant el sistema sanitari. Les conseqüències derivades de l’emergència climàtica són, així, molt més devastadores, però invisibles a curta distància, relativament lentes, silencioses, fins i tot silenciades, i sense possibilitat de retrocedir. Per això, quan arribin restriccions en el subministrament d’aigua potable o no creixin determinats cultius, pensarem com de capritxós i banal era emmagatzemar paper higiènic o que no es trobi llevat als supermercats. I no se solucionarà amb un confinament temporal.

Paradoxalment, les grans restriccions en mobilitat a causa del confinament estan millorant la qualitat de l’aire, un 5% menys de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 2019. Tot i que només és temporal, potser, només potser, aquesta situació ens ofereix una visió, una vivència, de com podria ser un estil de vida més sostenible i respectuós amb els límits del planeta: desplaçaments amb més valor afegit, més proximitat i responsabilitat en el consum, i col·laboració científica internacional. Amb les previsions de decreixement més negatives de la història, l’emergència econòmica ja està agafant el relleu a la sanitària, però la recuperació no pot donar l’esquena a l’emergència climàtica.

De moment, els indicis internacionals apunten en direcció contrària. Els Estats Units estan prioritzant la viabilitat econòmica a curt termini de petrolieres, amb la decisió de Trump de mantenir les emissions. El Green Deal de la Comissió Europea, en una fase inicial de negociació pressupostària, està en perill. I la llei que comprometia una Unió Europea lliure d’emissions l’any 2050 també s’ha paralitzat. En positiu, la falta de material sanitari ha potenciat la creativitat i col·laboració empresarial, posant en relleu les bondats de disposar d’un teixit productiu pròxim, i potser generant noves oportunitats de futur.

La inversió pública que es faci s’hauria d’enfocar en potenciar l’economia circular, la producció d’energia renovable, i el consum de productes amb la menor empremta ecològica possible. Si no estiguéssim tan sobrepassats, ara que tenim menys contagis i l’aire net a Barcelona, ¿no seria meravellós que el procés de desconfinament s’aprofités per aprendre a mantenir en verd els dos indicadors?