25 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

El drama de les residències

Es necessita un gran esforç per aturar la intolerable situació als geriàtrics, amb els avis exposats al Covid-19

El drama de les residències

DAVID CASTRO

Si la pandèmia del coronavirus està produint una devastació inimaginable a tot el món, hi ha un sector en el qual el drama és encara més gran, el de les residències geriàtriques. A tot Espanya, però especialment a Madrid i a Catalunya, centenars d’avis estan sucumbint al coronavirus en proporcions dramàtiques. La lluita contra el Covid-19 és molt difícil, però algunes de les tragèdies viscudes a les residències per a gent gran s’han vist agreujades per la situació d’abandonament i desemparament en què es trobaven els centres. A Catalunya s’ha conegut aquest dimecres que el nombre d’avis morts en residències al març és el doble del fins ara admès pel Departament de Salut, que divendres va xifrar aquestes morts en 151, xifra que la Conselleria d’Afers Socials, de la qual depenen els geriàtrics, va elevar a 362. Però és possible que el nombre real sigui encara més gran.

La primera crítica a aquesta situació s’ha de dirigir a la falta de transparència dels departaments concernits, perquè la dada dels 362 morts només s’ha fet pública després que el president de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (Ascad) denunciés que la xifra real podia superar en un 50% l’oficial. La situació dels geriàtrics és crítica per la falta de recursos, de material de protecció per als treballadors, de personal i de tests de detecció. Tampoc hi ha mitjans per desinfectar els geriàtrics, i per això no s’entén que només hagin sigut autoritzades 17 intervencions de la Unitat Militar d’Emergències. Segons les dades oficials, hi ha un 14% d’encomanats, un 44% dels establiments tenen simptomatologia del virus i la taxa de mortalitat és del 0,5%, però el Govern català es consola amb el fet que Catalunya «està per sota de Madrid, amb un 50% més de morts, i d’Itàlia, amb un 30%». Catalunya, on la majoria de les places públiques són concertades, és la comunitat autònoma amb la llista d’espera més llarga per accedir a una residència.

Traslladar les culpes o comparar-se amb Madrid és una especialitat de l’actual Govern de la Generalitat.  La portaveu del Govern, Meritxell Budó, s’ha limitat a anunciar una pròxima reunió entre el president Quim Torra i el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani. Les crítiques per la situació dramàtica dels geriàtrics són un clamor entre els grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya (en privat, la conselleria la dirigeix ERC), que han aportat algunes idees valuoses per pal·liar el problema. Ciutadans proposa que els treballadors dels centres de dia clausurats siguin contractats per les residències, i els comuns, que denuncien la privatització en el sector, demanen que els geriàtrics depenguin de la Conselleria de Salut, cosa que sembla més lògic en les actuals circumstàncies. El Govern prepara un pla per aïllar els encomanats i medicalitzar els centres, però no sembla una mesura suficient en vista de l’experiència i es necessita un esforç més gran per parar els efectes del virus entre els més vulnerables.