Sense acord, paràlisi /
Pedro Sánchez ha concedit aquesta setmana diverses entrevistes en què ha emès missatges que responen a l’objectiu inequívoc de recompondre, o almenys desbloquejar, la relació amb Junts per Catalunya en un dels moments més delicats de la legislatura. El president va reconèixer els "incompliments" de l’acord de Brussel·les que va fer possible la seva investidura i va intentar transmetre que un reinici encara és viable. El seu gest respon a la necessitat de contenir la creixent debilitat parlamentària del Govern, però no sembla que hi hagi una possibilitat real de recompondre la majoria. A aquesta fragilitat se suma l’erosió provocada pels escàndols de corrupció que afecten el seu entorn, després de l’entrada a presó provisional de José Luis Ábalos i Koldo García, que amplifiquen encara més la sensació de vulnerabilitat.
En el seu intent de recompondre la relació, Sánchez va assumir personalment els retards, va reiterar la seva determinació de corregir-los i va portar al Consell de Ministres un decret que respon, tot i que sigui de parcialment, a les condicions que Junts havia fixat per reprendre el diàleg. El text flexibilitza el marge de despesa d’ajuntaments i diputacions, una reivindicació clau per al municipalisme, inquiet per l’avenç d’Aliança Catalana i necessitat de més capacitat inversora en àmbits sensibles com l’habitatge o la gestió de l’aigua. El decret també amplia els terminis de la digitalització obligatòria de la facturació, i dona un respir a empreses que demanaven més temps per adaptar-se a les noves exigències. Així mateix, Sánchez es va comprometre també a desbloquejar la llei contra la multireincidència –una prioritat històrica de Junts en matèria de seguretat– i a reprendre la publicació de les balances fiscals, un gest d’alt valor simbòlic per a l’independentisme. Hi va afegir també l’anunci d’un segon decret amb ajudes a propietaris davant possibles impagaments de lloguer, una mesura orientada a reforçar la seguretat jurídica en un mercat ja per si mateix molt tensionat.
Amb aquest paquet de mesures, Sánchez busca enviar senyals tant a Junts com a l’empresariat català, a qui la setmana passada Alberto Núñez Feijóo va apel·lar perquè pressionés els postconvergents en favor d’una moció de censura. Però per a Junts el moviment continua sent insuficient. "No cola", repeteixen en la seva direcció, convençuts que la iniciativa arriba tard i no resulta creïble. I tot i que el partit insisteix que només els fets poden canviar l’escenari, el cert és que la seva justificació de la ruptura en els incompliments esmentats és, com a mínim, una explicació parcial: rere aquest moviment s’amaga la necessitat de desenganxar-se de Sánchez per contrarestar l’efecte d’Aliança Catalana.
Sánchez manté el seu objectiu d’arribar al 2027 tot i que l’aritmètica parlamentària converteixi cada votació en una mostra de debilitat. El rebuig del camí de dèficit la setmana passada va confirmar que sense Junts no hi haurà Pressupostos ni marge efectiu per governar, per més que el president reivindiqui la utilitat d’uns comptes prorrogats. Junts sembla tan poc disposat a renovar el seu suport a Sánchez com a precipitar un tomb que faciliti una alternativa encapçalada pel PP. És un escenari de paràlisi que pot fer possible, almenys durant uns mesos, la voluntat de Sánchez de resistir a qualsevol preu. Tot i que és el president del Govern qui hauria de valorar si a Espanya li convé continuar instal·lada en la paràlisi.
