Comença la campanya per a les eleccions extremenyes sense que es percebi el més petit canvi en el to dels líders estatals, que han traslladat a aquesta comunitat el seu camp de batalla. Tot i que Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo acudeixen a Extremadura a recolzar els seus candidats autonòmics, la realitat és que en els seus mítings només parlen dels mateixos assumptes que copen diàriament el debat polític espanyol. Els comicis territorials haurien de servir perquè els partits exposessin quines són les seves receptes per afrontar els problemes del territori en qüestió i no pas per fer-lo servir com un espai més en la seva lluita pel poder global. Si bé és evident que la polarització política ho embolica tot, els líders de les principals forces parlamentàries haurien de mostrar més respecte per les preocupacions dels ciutadans extremenys, que van molt més enllà dels processos judicials d’Ábalos i Cerdán. Aquestes són qüestions que també els interessen però que no són pas la seva preocupació màxima.
Als extremenys els inquieta què passa amb la seva comunitat i volen saber quines són les propostes dels partits per avançar en el seu desenvolupament econòmic i per garantir el futur de la seva agricultura i ramaderia i de la seva indústria. Volen saber què passarà amb aquestes infraestructures ferroviàries, que només són notícia per les avaries i els retards, o quin serà el futur immediat de la central nuclear d’Almaraz. També volen sentir solucions a qüestions que preocupen el conjunt dels espanyols, com l’habitatge o l’alt cost de la vida. Òbviament, també els agradaria que els líders polítics fossin sincers sobre els pactes postelectorals que estan disposats a fer. Res fa pensar, però, que Sánchez, Feijóo i Abascal hagin de baixar al debat d’aquestes qüestions concretes. Més aviat sembla que aquestes eleccions, les primeres d’una cadena de convocatòries autonòmiques, s’utilitzaran per mesurar forces a escala estatal. És a dir, per calibrar què podria passar en uns hipotètics comicis generals.
L’estrèpit polític dels mítings, que mostra un menyspreu per aquests problemes concrets dels extremenys, també prové de la sensació que els resultats electorals, tret de sorpreses, estan pràcticament descomptats. Els sondejos coincideixen en el fet que es trenca l’empat entre el PP i el PSOE, a favor de la presidenta autonòmica, María Guardiola, que guanyaria, però sense arribar a la majoria absoluta, que li permetria governar en solitari i esquivar situacions com la doble negativa del PSOE i Vox a donar suport als seus pressupostos que va conduir a l’avenç electoral. Un Vox que, amb els seus plantejaments ultramuntans, sembla voler portar Extremadura a altres temps i apartar-la del camí de la modernitat. El PSOE, amb una polèmica elecció de candidat –Miguel Ángel Gallardo està processat en el cas que afecta el germà de Sánchez–, perdrà alguns escons, i Unides per Extremadura podria mantenir el vot, però la seva posició no serà rellevant. Sigui quin sigui el resultat, els que formin govern i els que quedin a l’oposició no han d’oblidar que el que desitgen els extremenys, com la resta dels espanyols, és progrés, infraestructures i serveis adequats i, en definitiva, qualitat de vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
