Abraçades virtuals

El mapa dels afectes

En el nostre silenci interior, els proposo que dibuixin lentament el seu mapa d'afectes. Veuran com hi apareixen molts puntets que jeien oblidats a l'agenda del passat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52835038 coronavirus galeria barcelona200318121446

zentauroepp52835038 coronavirus galeria barcelona200318121446 / Ferran Nadeu

Quan ja hem omplert el rebost de cigrons, arròs i ous, i hem intentat entreveure la incertesa del nostre futur, aterrem en el present curador. Aquest present és el nostre mapa d’afectes. La provisió d’amor esdevé vital.

Cada dia analitzem, gairebé sense entendre, les gràfiques de l’evolució de la crisi. Línies que es resisteixen a descendir, xifres que aquí continuen anant a l’alça. Les informacions ho expliquen a tota hora. Però, de sobte, quan la fredor dels nombres desapareix, en la nostra gent, als nostres pobles i ciutats, emergeixen iniciatives des de la solidaritat, nítida plasmació de l’amor. Són l’anvers de la moneda i ens reconforten.

Notícies relacionades

També a l’agenda personal, cada dia ocupa més temps la cura afectiva de la nostra gent. Ens atrevim molt més no només a preguntar un com estàs, sinó a atendre de veritat la resposta, endevinant continguts de pauses i silencis. Busquem llavors el to i les paraules que signifiquin recolzament, i se’ns obre l’oportunitat d’empatitzar amb els temors dels altres. No estem sols quan aprenem a escoltar. Traduïm bé allò que amaguen els missatges curts en un whatsapp; riem mentre no acabem d’aconseguir col·locar al nostre ordinador un xat grupal amb els nostres amics o amb la nostra família: ¡Ei, demà repetim, eh, que al final ho hem aconseguit! Truquem per telèfon a la nostra gent gran, i avui els agraïm que continuïn sent-hi, ¡no sabíem quant els necessitàvem! Aprenem també a consolar els que han emmalaltit i que en aquesta partida ja han perdut.

En el nostre silenci interior, els proposo que dibuixin lentament el seu mapa d’afectes. Veuran com hi apareixen molts puntets que jeien oblidats a l’agenda del passat. D’altres eren simples contactes al mòbil, amb què mai contactàvem. Atreveixin-se, truquin per telèfon, escriguin, connectin-se. Per pròpia experiència sé, que llavors la por i la solitud s’allunyen, lliscant al calendari. L’abraçada virtual alimenta i ens sosté. Som més forts i recomencem a viure.