09 jul 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Les paraules clau

JOSE LUIS ROCA

Les paraules clau

Antonio Franco

Negligència, falta de reflexos, candidesa, fermesa, oblit culpable, civisme, desinformació, biaix ideològic....

Negligència. Fins que va arribar l’estat d’alerta del 12 de març, tota la responsabilitat sobre la sanitat pública catalana –competència transferida– ha sigut de la Generalitat. Això inclou les previsions sobre respiradors, tests, equip per al personal sanitari i mascaretes, no per a una pandèmia però sí per a un primer xoc en emergències. 

Falta de reflexos. No consta que davant les primeres notícies dels contagis a la Xina s’iniciés aquí immediatament una compra preventiva de material. 

Covardia. Espanya va trigar massa a prohibir concentracions. A Pedro Sánchez li va faltar coratge per impedir les manifestacions feministes del 8 de març. Tampoc la Generalitat va demanar ajornar la concentració sobiranista d’aquell mateix dia a Perpinyà.

Candidesa. El Govern central va optar per un confinament general poc enèrgic. Quim Torra, i progressivament altres autonomies, van fer bandera d’una sol·licitud de més rotunditat que estava justificada, tot i que el pols era gairebé només sobre la construcció, el cessament d’activitats de la qual Sánchez considerava perillosa per raons només econòmiques.

Fermesa. Ràpida adopció de mesures intel·ligents d’ajuda (per a subsistència immediata, crèdits i fiscalitat) als treballadors i empreses perjudicats.

Fracassos bàsics. La capacitat d’acollida sanitària i la comunicació telefònica d’urgència no han funcionat i són el pitjor de la crisi.

Oblit culpable. La previsible catàstrofe dels geriàtrics es va deixar a les solitàries mans del seu insuficient personal.

Civisme. La immensa majoria dels ciutadans està a l’altura ètica davant de la magnitud del problema.

Desinformació. Les nombroses compareixences d’autoritats han ocultat la magnitud –i responsabilitats– dels desproveïments mèdics i del problema telefònic.

Biaix ideològic. Hi ha molt anecdotari, però falten més reflexions sobre la relació entre poder combatre la crisi i pagar o no pagar impostos. Torba el que ha passat a la Xina, una societat no democràtica que ha funcionat bé, mentre que les democràcies han d’aprendre a potenciar millor les seves llibertats.