Albergs i hospitals de campanya

Les circumstàncies excepcionals exigeixen respostes fora del comú i demanen actuacions que trastoquen la normalitat, perquè el que està passant aquests dies s’escapa dels paràmetres coneguts. En aquesta situació, encarant l’etapa més dramàtica de l’epidèmia, la primera de les urgències és sanitària, per evitar el col·lapse als hospitals i per mitigar les necessitats dels col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, se succeeixen casos com el de l’habilitació d’un pavelló d’Ifema, a Madrid, per allotjar 5.500 llits, 500 dels quals per a ucis, o l’adequació, en els pròxims dies, d’un altre pavelló, el de Maria Eugènia, a la Fira de Barcelona, perquè puguin tenir cabuda un miler de persones sense sostre, que així es podran confinar en condicions de salubritat.

En el cas d’Igualada i la conca d’Òdena, la zona més afectada de Catalunya, el SEM ja ha aixecat una carpa a prop del CAP per fer-la servir com a hospital de campanya, de la mateixa manera que l’edifici de la Mútua Igualadina passa a convertir-se en un equipament sanitari al servei de la lluita contra l’epidèmia a la zona més castigada de Catalunya. Iniciatives pròpies d’una catàstrofe, com és això a què ens enfrontem. Necessàries i que visualitzen la gravetat de la crisi. Com ha declarat la consellera de Sanitat, ja no es distingeix entre centre públic i privat a l’hora d’estar al servei de l’emergència sanitària, ja que tots estan coordinats pel Servei Català de Salut. Aquesta confluència d’energies, que a Barcelona s’estén, per exemple, al projecte Hotel Salut, amb la reconversió d’hotels en centres per a pacients lleus o familiars sense altres recursos, va més enllà de l’àmbit estrictament sanitari i s’ocupa també d’altres urgències, com l’habitacional: 200 pisos turístics a Barcelona perquè puguin allotjar-s’hi víctimes de violència masclista, refugiats o col·lectius vulnerables que viuen precàriament.

Malauradament, és probable que els pròxims dies vegem com augmenta la gravetat dels efectes de l’emergència. Serà necessari, imprescindible, a més de l’esforç conjunt de totes les administracions i l’esforç ímprobe que estan desplegant els serveis públics, explotar totes les possibilitats de concertació públic-privat.