28 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Una moratòria fiscal necessària

Posposar el pagament dels impostos, com proposa Foment, seria una mesura ràpida i efectiva, amb el control necessari

El Periódico

Una moratòria fiscal necessària

Institucions internacionals, governs i agents socials debaten aquests dies sobre les mesures econòmiques que poden esmorteir l’impacte econòmic i social del confinament massiu per contenir la pandèmia del coronavirus. No és fàcil. La situació és inèdita. S’han posat en marxa mesures extraordinàries, però la situació és excepcional. El Banc Central Europeu (BCE) ha donat oxigen als governs nacionals per avalar les empreses i assegurar-los la liquiditat. Però aquesta és la conseqüència. La causa del problema és l’absència de producció, de vendes, de serveis. Fins a uns nivells sense precedents.

A mesura que s’acosta el final de mes, aquest debat s’intensifica perquè tothom s’està preguntant com farà front als pagaments, tant de salaris com de proveïdors, crèdits i impostos. El primer recurs és el crèdit, però un dia o un altre s’haurà de tornar i no està clar que els ingressos que ara no es tenen es puguin recuperar en el futur. Les empreses més solvents poden utilitzar els seus fons de reserva o, com ha fet alguna multinacional espanyola, limitar el dividend per crear un fons de contingència. Altres companyies, centenars , ja han anunciat que s’acolliran a les facilitats que ha donat el Govern per activar expedients temporals de regulació d’ocupació, és a dir, traslladar a l’Estat el pagament d’una part substancial dels salaris dels treballadors. Això porta una tramitació, però significa en la pràctica un subsidi públic que té sentit si serveix per mantenir l’ocupació quan amaini la tempesta.

En aquest context, Foment del Treball ha proposat posposar el pagament de tots els impostos que abonen les empreses. Seria una mesura ràpida i efectiva. Aquest pagament ajornat seria una forma d’aval públic que donaria liquiditat a les empreses. Posteriorment, s’hauria de controlar el compliment de les obligacions, però això es podria sincronitzar amb el ritme de recuperació efectiva de l’activitat econòmica després de la pandèmia sanitària. Però aquesta moratòria fiscal només és possible si la Unió Europea recolza els estats, com ha demanat encertadament el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. De moment, la Comissió Europea ja ha relaxat les regles fiscals, i el mateix BCE ha donat més marge als bancs per admetre avals. Possiblement, la solució no vindrà ni d’una sola institució ni d’una sola mesura. Perquè en realitat el que necessitarem és refer un nou pacte social per repartir la càrrega de les conseqüències econòmiques d’aquesta pandèmia. Una necessitat que el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ja havia assenyalat en alguna ocasió i que ara encara és més necessària que abans. S’ha de parar el cop com sigui. No s’ha de deixar ningú enrere. S’ha de buscar el consens i l’acord. S’ha de parar l’epidèmia i contenir l’hemorràgia econòmica que es deriva del confinament. No en queda cap altre remei. L’Estat ha d’actuar de garant, i les empreses i els treballadors fer-se corresponsables de les solucions.