L'epidèmia

Un virus sense classes

La transversalitat infecciosa augmenta el pànic dels opulents, acostumats que sempre hi havia una escapatòria honrosa per la via dels diners

1
Es llegeix en minuts
GRAF5811. MADRID, 12/03/2020.- Viajeros protegidos con mascarillas este jueves en el aeropuerto Madrid-Barajas Adolfo Suárez. La declaración del coronavirus como pandemia por parte de la OMS llevó este miércoles a extremar las medidas en América, donde EE.UU. suspendió por 30 días los viajes desde Europa. EFE/Emilio Naranjo

GRAF5811. MADRID, 12/03/2020.- Viajeros protegidos con mascarillas este jueves en el aeropuerto Madrid-Barajas Adolfo Suárez. La declaración del coronavirus como pandemia por parte de la OMS llevó este miércoles a extremar las medidas en América, donde EE.UU. suspendió por 30 días los viajes desde Europa. EFE/Emilio Naranjo / Emilio Naranjo (EFE)

En els moments de sotsobre, tots els governants tendeixen cap a Churchill. El president del Govern es va enfrontar a l’enemic més diminut de la seva carrera prometent «setmanes difícils». A Pedro Sánchez només li va faltar afegir: «Lluitarem contra el coronavirus a les platges, lluitarem als aeroports, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem als turons; mai ens rendirem». En efecte, el discurs de sir Winston degué tenir el mateix efecte sobre Hitler que aquell «per combatre aquesta emergència farem el que faci falta» sobre el virus. Atès que des de 1939 no es registrava una paràlisi social, esportiva i cultural semblant, només es pot esperar que la primera guerra mundial vírica no es prolongui durant sis anys de calamitats.

Notícies relacionades

S’han abocat atacs literalment virulents sobre el Covid-19, però fins i tot els seus adversaris més caracteritzats hauran de reconèixer que és un virus sense classes. No només per la clausura de les aules, una benedicció per al lleure dels alumnes però també per a la seva formació, sinó perquè el coronavirus demostra un interclassisme exemplar. La transversalitat infecciosa augmenta el pànic dels opulents, acostumats que sempre hi havia una escapatòria honrosa per la via dels diners. La situació ha empitjorat, però també s’ha igualat.

La proposta evangèlica de l’exorcisme del coronavirus mitjançant un rentat intens de mans, amb una simplicitat que està a l’abast de totes les butxaques, aporta una ofensa addicional a les classes acabalades. Reputats germòfobs com Howard Hughes o Michael Jackson no només interposaven una barrera antisèptica amb la resta de la humanitat, sinó que el seu aïllament blindat reposava en inversions descomunals. En canvi, els potentats actuals corren el mateix risc que els seus inferiors, i a més han d’implorar la seva solidaritat per evitar un planeta inhabitable. L’epidèmia està més ben repartida que la riquesa. «Superar aquesta emergència ens costarà», diu Sánchez. Sense classes, és d’esperar.