28 maig 2020

Anar al contingut

LA CLAU

El farol víric de Torra

El farol víric de Torra

Luis Mauri

L'espectacle del president català fent veure haver declarat el confinament de Catalunya divendres a la nit va ser vergonyant. Un artifici pueril: fote't, fote't, jo ho vaig dir primer

Un halo d’irrealitat esfuma els perfils dels paisatges quotidians. Des de les deu plagues bíbliques d’Egipte, ho hem llegit i vist tantes vegades en narracions històriques o fantàstiques i en pel·lícules distòpiques, que no resulta difícil al·lucinar que la pandèmia vírica és només una ficció més, un somni del qual despertarem en qualsevol moment fent petar els dits.

El coronavirus ho ha canviat tot. Les rutines quotidianes. Els petons, les abraçades i les encaixades. El treball. Ai, el treball: quants ERTO colaran com gat per llebre. Els negocis. El lleure. El consum material i l’espiritual. L’economia global i la particular.

Però hi ha qüestions immutables, resistents a qualsevol plaga. Amb coronavirus o sense ell, el joc de mans del processisme independentista és impertorbable. Tres gobelets i una boleta, així les tenebres enceguin els egipcis o l’àngel exterminador caigui sobre els seus primogènits.

La pandèmia ha capgirat la legislatura, l’agenda del Govern progressista, el nou abordatge del conflicte català, els calendaris electorals... Res serà igual sota l’influx del virus... Res, excepte la prestidigitació processista, estimulada ara per la matusseria gratuïta del Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en i l’estratègia de comunicació de l’estat d’alarma.

Fote’t, fote’t...

L’espectacle del president català, Quim Torra, fent veure haver declarat el confinament de Catalunya divendres a la nit malgrat no tenir competències per fer-ho, amb un llenguatge prou confús per poder al·legar en qualsevol cas que no va dir el que aparentava dir, va ser vergonyant. Catalunya no estava confinada llavors, evidentment, malgrat que la Generalitat proclamava falsament el contrari en el seu compte oficial de Twitter a la mateixa hora. Si la DUI va ser un farol, la declaració de Torra de divendres no ho va ser menys. Un artifici pueril: fote’t, fote’t, jo ho vaig dir primer. La inveterada astúcia del processisme, la impostura.

Halo d’irrealitat... En qualsevol moment, sonarà la música i s’acabarà la pel·lícula.