26 d’oct 2020

Anar al contingut

anàlisi

L'extrema dreta sotja Perpinyà

STRINGER

L'extrema dreta sotja Perpinyà

José A. Sorolla

La cinquena ciutat més pobra de França, amb un índex de pobresa del 32%, un atur del 25,4%, una inseguretat endèmica i unes tensions socials i ètniques permanents entre les comunitats gitana i magribí

Apagats els ecos del míting de Carles Puigdemont a Perpinyà, amb les seves proclames irredemptistes i unilateralistes, la capital de la Catalunya francesa torna a afrontar la seva autèntica realitat: és la cinquena ciutat més pobra de França, amb un índex de pobresa del 32%, un atur del 25,4%, una inseguretat endèmica i unes tensions socials i ètniques permanents entre les comunitats gitana i magribina.

En aquest paisatge degradat, el candidat de Reagrupament Nacional (RN, antic Front Nacional), Louis Aliot, encapçala les enquestes per a la primera volta de les eleccions municipals del pròxim dia 15. Un sondeig de l’institut BVA per a Europe 1 i Orange, publicat el 5 de març, li atorga el 35% de les intencions de vot, molt lluny de l’actual alcalde de dretes, Jean-Marc Pujol (Republicans), amb el 19%. Després hi figuren la llista ecosocialista (EELV-PS) i la macronista LREM, empatades amb un 15%. Si Aliot s’imposa en la segona volta, Perpinyà (120.000 habitants) serà la ciutat més gran de França en mans de l’extrema dreta, però per a això haurà de derrotar possibles aliances dels seus oponents. L’EELV i la LREM podrien fusionar les seves llistes el 22 de març.

Militant del FN des de principis dels 90 del segle XX, un dels artífexs de la desdesmonització del partit, diputat i fins l’any passat company sentimental de Marine Le PenAliot pretén conquerir Perpinyà amb una estratègia transversal, sense el logo ni el nom del RN als cartells i amb una llista oberta a altres representants de la dreta extrema. Per a això s’inspira en l’experiència de l’alcalde de Béziers, Robert Ménard, periodista, fundador de Reporters sense Fronteres, que el 2014 va guanyar l’alcaldia avalat pel partit de Le Pen i que ha basat el seu mandat en la lluita contra la inseguretat sota la consigna: «El revòlver és el millor amic del policia».

Cavall de batalla

La inseguretat, lligada a la immigració, continua sent, malgrat la desdemonització, el cavall de batalla de Marine Le Pen, així com la denúncia de l’islamisme. El RN, amb un 23,34% i 5,2 milions de vots, va ser el primer partit de França en les europees de l’any passat, ja que va obtenir més del 40% dels vots en 193 poblacions de més de 3.500 habitants, sobretot del nord i del sud-est mediterrani. És impossible que aquests resultats es repeteixin ara perquè les europees són a una volta i les municipals, a dos, amb la possibilitat que el front republicà freni l’extrema dreta en la segona, però la «normalització» del RN és cada vegada mñes gran en la societat francesa.

Sempre s’ha considerat que una victòria de l’extrema dreta en les presidencials és impossible precisament per la barrera de la doble volta electoral, però un estudi realitzat per Kantar-OnePoint per a ‘Le Monde’ i France Info revela que el 56% dels francesos pensen que el RN està en disposició d’accedir un dia al poder. Són 9 punts més que l’any passat i 16 més que fa dos anys, i 15 punts més en un any entre els electors d’esquerres. La barrera continua present, però s’esquerda per l’empenta dels electors orfes de partit i de vot.