09 jul 2020

Anar al contingut

Peccata minuta

Exercicis espirituals

FERRAN NADEU

Exercicis espirituals

Joan Ollé

L'epidèmia del coronavirus pot i ha de ser un exercici de reflexió compartida per recordar-nos que estem íntimament cosits en societat

El 8 de març de 1918, Josep Pla es va posar a escriure el seu dietari ‘El quadern gris’, que va anar polint fins a 1966. Començava amb aquestes paraules: «Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ença d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats».

Vist des d’avui, podríem dir que Pla va ser un pioner del teletreball, i que sense aquella terrible epidèmia avui no disposaríem d’un llibre capital de la literatura catalana, com tampoc haguéssim pogut gaudir de l’exuberant i llicenciós ‘Decameró’ si la pesta bubònica no hagués assolat Florència el 1398, quan Giovanni Bocaccio va decidir que l’única manera de derrotar-la era escapar cap al món de la ficció, als eròtics i irreverents contes explicats per 10 joves homes i dones confinats en una noble vila dels afores de Florència, per no contaminar-se de la realitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El nostre amic coronavirus, àlies Covid-19, a més de ser una epidèmia sanitària, ha anat canviant en altres, com la comunicativa, la hipercomunicativa. Fa quatre dies tot era «procés»; ara tot és «coronavirus». Seria bo reflexionar al llarg d’aquests dies d’obligats exercicis espirituals en què, quan el pitjor hagi passat, continuarem sent víctimes de moltes plagues egípcies que, potser sense adonar-nos-en, venim patint alegrement. Les xarxes, per exemple. L’adjectiu ‘viral’ ve de ‘virus’, i és molt probable que la revista ‘Science’ publiqui pròximament un molt saberut informe assenyalant que l’excés de banalitat o estupidesa pot reduir, com el tabac, els nostres anys de vida intel·ligent.

En la nostra obligada quarantena domèstica, tornem als llibres, als bons llibres –cadascú decideixi els seus–, però tenint molt en compte que val el mateix un d’autoajuda que les millors pàgines d’Èsquil, Homer, Shakespeare, Cervantes, March, Bocaccio, Txékhov, Rilke, Woolf, Faulkner, Pla o els i les millors d’avui. I a la música, al cine, a les sèries. Al món de la cultura, el caviar i el ‘fast-food’ costen el mateix: només el neci confon valor i preu. I, a sobre, les biblioteques, com la sanitat, són gratis.

L’epidèmia pot i ha de ser un exercici de reflexió compartida per recordar-nos que estem íntimament cosits en societat, i que, com en un calidoscopi, el mínim moviment de cada vidre desplaça als altres, generant una nova imatge. Tant de bo sortim d’aquesta crisi una miqueta més savis i més amables.