El futur de la postconvergència

¿Es plantarà el PDECat?

David Bonvehí ha de decidir tard o d'hora si accepta el comandament de Puigdemont o trenca amb ell

3
Es llegeix en minuts
¿Es plantarà el PDECat?

Les converses de David Bonvehí a Waterloo, primer, i a la presó de Lledoners, després, no van anar bé. No van funcionar. Més aviat el contrari. Malgrat la bona predisposició del president del PDECat, el que es va trobar davant de seu va ser un mur. Un plantejament binari, sense possibles camins intermedis. O blanc o negre. Això són llenties, si vols te les menges i si no les deixes.

O el PDECat es dissol en un ens major sota el comandament de Carles Puigdemont sense temptatives ni miraments, o haurà de buscar-se la vida en solitari. Dit molt escaridament, aquesta és l’essència del missatge que va captar Bonvehí i va transmetre després a la seva gent de confiança. L’aposta de Bonvehí és diferent. Ells estan per formar una coalició entre Puigdemont (la Crida) i el PDECat. Una associació negociada i pactada d’igual a igual.

Entregar actius a canvi de molt poc

En el PDECat rebutgen que se’ls intenti sotmetre, que se’ls forci a passar pel cèrcol, com tantes vegades ha ocorregut abans (recordem, per exemple, de quina manera Puigdemont va descavalcar Marta Pascal, avui en el col·lectiu El País de Demà, o com va dictar la llista electoral de desembre de 2017).

Tot i que les negociacions no estan trencades, en el PDECat creuen injusta l’actitud de Puigdemont i la Crida. Suposaria, temen, entregar tots els seus actius a canvi de molt poc, al marge de veure’s obligats a acatar les ordres del president refugiat a Bèlgica. Els actius del Partit Demòcrata no són poca cosa. Alcaldes i regidors a tot el territori, altres responsables institucionals, estructura organitzativa, militants i càrrecs que aporten diners a les arques del partit...

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En el PDECat no són ingenus i saben de la forta atracció que exerceix la figura de Puigdemont, que s’ha convertit en un líder patriòtic i, per tant, va més enllà del que és purament polític o partidari. L’acte de Perpinyà, ningú ho nega, va ser una impressionant, incomparable, demostració de força. Tot i que des del Partit Demòcrata matisen: «Hi havia moltíssimes persones, moltíssimes, cert, però una bona part d’elles no ens votaran mai».

Però, d’altra banda, ¿quina ideologia encarna Puigdemont? ¿És d’esquerres, liberal, progressista, conservador? En el PDECat els incomoda renunciar a les seves posicions, tant en relació amb la independència –no comparteixen que ens trobem en les albors de la «lluita definitiva»– com en el pla netament ideològic.

Malgrat que tot està encara en l’aire, el temps apressa. I Bonvehí haurà de decidir més aviat que tard què s’ha de fer, quina és la seva decisió. A la cúpula del Partit Demòcrata es mantenen a l’espera –algun contenint la respiració– mentre el president del PDECat apareix aquests dies una mica tenallat pels dubtes i la responsabilitat.

Una assemblea de resultat incert

Notícies relacionades

Sigui com sigui, ¿està en condicions Bonvehí de plantar cara? Segons com es miri. Els seus calculen que obtindria el recolzament de la direcció i fins i tot del consell nacional del partit. També de la majoria d’alcaldes, regidors i altres càrrecs institucionals. No està gens clar, no obstant, que s’imposés si l’última paraula recaigués en l’assemblea (congrés) del PDECat.

Si finalment Puigdemont trenca amb el PDECat, aquest partit es presentarà a les eleccions anunciades pel president Quim Torra. Pot ser que en solitari o potser buscant aliances. ¿Per què no amb El País de Demà, amb un bon grapat d’impulsors que provenen del PDECat? Si obtinguessin representació –¿5, 8, 11 diputats?– resultaria impossible un nou Govern independentista a la Generalitat sense el seu recolzament (des de dins o des de fora de l’Executiu).