30 d’oct 2020

Anar al contingut

Nous debats

Enderrocar

CHRISTOPH SOEDER

Enderrocar

Ricard Ustrell

No ha sigut casual que en les últimes eleccions europees el bipartidisme es trenqués i que els verds en sortissin reforçats. Tampoc la força amb què es reclama ara el Green New Deal

França ha sorgit un debat interessant sobre la tauromàquia que ha obligat als candidats a parlar-ne en la campanya de les eleccions municipals –fet que no havia passat en els últims anys–. Aquesta és una pràctica denunciada fa anys per l’Alliance Anticorrida en municipis com Nimes, Besiers o Carcassona, però que ara fa el seu efecte.

Una enquesta important d’Ifop, publicada el gener, deia que el 59% dels francesos estarien disposats a votar per un candidat verd i que entre els joves de 18 a 24 anys ho farien un 74%. L’informe concluïa que tres quartes parts dels enquestats prohibirien la tauromàquia a França. El debat està tan present que hi ha candidats que es queixen que estigui monopolitzant l’opinió pública i no es pugui parlar d’altres temes. Una situació que s’ha produït ara perquè la constància dels moviments mundials en contra el canvi climàtic han aconseguit agendar a les primeres planes debats que fins ara eren marginals i apagats mediàticament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No ha sigut casual que a les últimes eleccions europees el bipartidisme es trenqués i que els verds en sortissin reforçats –a Alemanya deien que el verd era el nou vermell–. Tampoc la força amb què es reclama ara el Green New Deal. Ni el contraatac, veurem fins on, de Bernie Sanders als EUA. Ni el sorgiment dels moviments Fridays for Future i el forat que han omplert les moltes Gretes Thunbergs del món. Tot plegat arriba i connecta amb les protestes que hi ha hagut el 2019. És la fi de la innocència i la urgència de revisar la relació entre el ciutadà i les administracions per acabar amb la frustració i el vell costum, representat per un alt percentatge de mediocritat.

«¿Són animalistes? ¿Pacifistes? ¿Joves sense feina?», es pregunten. És més fàcil. No volen ni toros, ni cotxes, ni fons voltor que expulsin famílies de casa seva per no poder pagar el lloguer a final de mes. Volen enderrocar els edificis alts que hi ha davant la costa per poder veure, clarament i nítidament, l’horitzó, el que separa el blau del cel del blau de l’aigua del mar.