En vigílies del 8-M

Germanes, ho estem fent malament

Les feministes estem enfadades, ofeses i molestes entre nosaltres, equivocant el que hauria de ser el nostre objectiu compartit i minvant el més gran dels nostres valors: la sororitat

Es llegeix en minuts
Germanes, ho estem fent malament

ALBERT BERTRAN

Les feministes estem enfadades, ofeses i molestes. Normal, tenim motius perquè així sigui i la indignació és l’aliment necessari per a una rebel·lió que continua sent imprescindible. Però, lamentablement, les feministes estem enfadades, ofeses i molestes entre nosaltres, equivocant el que hauria de ser el nostre objectiu compartit i minvant el més gran dels nostres valors: la sororitat.

Sense amor, respecte i unió entre nosaltres no anem enlloc, i aquest ‘enlloc’ és els llimbs idíl·lics en què ens volen veure els que no ens suporten.

¿De veritat la nostra lluita gira entorn de qui és més feminista i millor? De feministes en som ‘totxs’ i la dimensió d’aquesta obvietat pretén ser en realitat una crítica: en el moment en què convertim el feminisme en una mena de ‘star system’ pontificador, en un club d’elit  que es retroalimenta en multitud d’actes, xerrades i retuits, alguna cosa estem fent malament, una cosa que a més critiquem sovint. Jo ho anomeno ‘feminiclassisme’.

Lideratge compartit

El feminisme necessita un lideratge compartit, constructiu i integrador, i no famílies influents agrupades en funció de les seves fílies, fòbies i fama, aquesta última, la més banal de les germandats. Visibilitat, sí, tota. Exclusivitat, no, cap. El concepte ‘feminista coneguda’, ‘feminista cèlebre’, ‘feminista famosa’ ens acabarà engolint. L’endogàmia limita i empetiteix, just el contrari del que necessitem.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Només fa falta que fem una fotografia del que hem viscut en les nombroses concentracions dels últims 8-M. En cada una de les ciutats i els pobles –sí, també existeix el feminisme rural– les dones i homes feministes que omplim els carrers no som teòrics, ni erudits però sabem el que volem i lluitem juntes i a l’uníson per una igualtat que continua sense arribar, per uns drets que fa massa temps que exigim. Per descomptat, també ens volem vives i ho cridem alt i fort. Feminisme és la meva mare i la teva àvia que van lluitar titànicament per aconseguir petites llibertats, feminisme és la teva filla adolescent que té clar que només sí és sí i la teva neboda trans que té el mateix dret que jo a ser i sentir-se dona. Però la meva mare i la teva àvia ni es reuneixen amb ministres ni són TT a Twitter.

Et pot interesar

Tornem als nostres orígens, pensem i repensem qui som i d’on venim; està en l’origen d’aquest difícil camí on trobarem les nostres referents, no ens n’oblidem; el feminisme ha de mirar enrere per admirar-les i reconèixer-les les vegades que faci falta. Reivindiquem el feminisme anònim, el de tantes dones i homes que des de la parcel·la de vida que els ha tocat lluiten per totes nosaltres sense platós, púlpits ni retuits, sense que ningú els doni les gràcies públicament, i, finalment, fem autocrítica, no sempre –com tot en aquesta vida– la culpa és dels altres, fa un temps que ho fem malament i reconèixer-ho és el primer pas per posar-hi remei.

El feminisme o és inclusiu o no serà. Ens veiem als carrers, germanes.