ANÀLISI

(Els immigrants) No passaran

Turquia, Grècia i la UE coincideixen a tractar éssers humans com a peons dels seus particulars escacs geopolítics i geoeconòmics

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52629906 edirne  turkey   04 03 2020   a group of migrants and refuge200304185113

zentauroepp52629906 edirne turkey 04 03 2020 a group of migrants and refuge200304185113 / SEDAT SUNA

Entre l’angoixa existencial dels qui només aspiren a salvar les seves vides cobrir les necessitats més bàsiques i el desvergonyiment dels qui en lloc d’éssers humans només hi veuen peons dels seus particulars escacs geopolítics i geoeconòmics, l’única cosa clar en què coincideixen tant Turquia com Grècia (i, per extensió, la Unió Europea, UE) és que els desesperats no passaran.

Per a Erdogan això significa que no està disposat a permetre que als gairebé quatre milions de refugiats que ja malviuen al seu territori se n’hi afegeixi un sol dels prop d’un milió que s’estan veient forçats a desplaçar-se a la província siriana d’Idlib, escapant-se de l’ofensiva del règim d’Al-Assad (amb recolzament rus) i la contraofensiva turca. I per això, d’una banda, ha llançat l’operació Escut de Primavera i, d’una altra, ha tornat a obrir la porta migratòria cap a Grècia. A l’haver calculat malament les seves forces i la reacció del seu teòric aliat rus, Erdogan procura ara obtenir un recolzament més clar tant de l’OTAN (EUA) com de la UE per frenar el tàndem Moscou-Damasc, o almenys pressionar el primer perquè delimiti les ambicions militaristes del segon, recorrent a una carta que ja li va rendir anteriorment bons fruits (6.000 milions d’euros per part de Brussel·les).

Per la seva banda, per a Mitsotakis i per a la cúpula de la UE queda clar que el que és fonamental és protegir les fronteres comunitàries, i evitar la repetició del que va passar el 2016, en un nefast «campi qui pugui» que va enfonsar la imatge de la Unió i gairebé es va carregar Schengen. Les felicitacions de Von der Leyen a Atenes per ser l’«escut» de la Unió i les apel·lacions a «mantenir la línia» transmeten una inapropiada visió militarista, encara que només sigui perquè el seu ús suposa identificar els desesperats com un suposat exèrcit invasor. I és igual si pel camí es dispara als qui ara estan atrapats en terra de ningú o es tira a la paperera (tot i que es presenti com una mesura temporal) la Convenció de l’Estatut sobre Refugiats (1951), que obliga tant Grècia com la resta dels Vint-i-set a assistir i protegir tota persona que estigui en aquestes circumstàncies.

Ceguesa

Notícies relacionades

Actuar d’aquesta manera no només tira per terra qualsevol proclama sobre suposats valors i principis que diem que defineixen les nostres democràcies i oblidar la corresponsabilitat en la creació de moltes de les crisis i conflictes que deriven amb massa freqüència en una intensificació dels fluxos migratoris.

Suposa també una absoluta ceguesa. La mateixa que sembla obnubilar el Ministeri d’Interior espanyol, quan aposta per elevar un 30% les tanques de Ceuta i Melilla, o els Vint-i-set, al tornar a apostar per un tractament policial d’un fenomen que mai, sigui quina sigui l’alçada dels murs i el volum dels desplegaments de Frontex, podrà aturar la desesperació dels qui no tenen res a perdre i tan sols pretenen sortir del seu particular infern. Un infern que, irresponsablement, fa anys que construïm.