El nostre món és el món

Una molt bona sorpresa

El triomf del moderat Biden davant el radical Sanders fa més possible que Donald Trump no aconsegueixi el seu segon mandat

2
Es llegeix en minuts
Una molt bona sorpresa

Molt diferents ‘inputs’ informatius inclinen a cert desànim: el boicot de la dreta i del puigdemontisme a l’incipient diàleg sobre Catalunya; les negatives conseqüències –també econòmiques– del coronavirus que fan que l’OCDE demani un ‘keynesianisme’ global, una cosa que seria encertada, però és gairebé impossible; el difícil repte d’encarrilar la immigració a la UE amb les tristes imatges de Lesbos i la frontera grecoturca...

Joschka Fischer, l’exlíder dels verds alemanys que va ser ministre d’Exteriors, i el liberal ‘The Economist’ afegien pessimisme els últims dies analitzant la molt possible reelecció de Trump al novembre. Per a Fischer, quatre anys més de Trump tindrien «desastroses conseqüències i la seguretat i sobirania d’Europa estarien en perill».  I l’‘Economist’ afirmava que un duel Trump-Sanders per a la presidència seria un terrible malson i portaria a la reelecció del president. Hem vist com a la Gran Bretanya, Boris Johnson, un populista i nacionalista de dretes, ha infligit una gran derrota a Jeremy Corbyn, un populista d’esquerres que renega de la tradició temperada del laborisme. I segons l’‘Economist’, el programa de Sanders és fins i tot més radical que el de Corbyn.

Però la sorpresa del ‘superdimarts’ demòcrata va ser una molt bona notícia. Ara és possible que el candidat demòcrata sigui Joe Biden, de l’ala centrista del partit i vicepresident amb Obama. I la possibilitat que un demòcrata moderat venci Trump és molt més gran la que tindria un radical que protesta contra les desigualtats però excusa dictadors d’esquerres i no connecta ni amb l’americà mitjà ni amb els indecisos entre demòcrates i republicans.

¿Per què Biden, a qui molts analistes donaven per mort, com a representant del passat (en realitat té menys edat que Sanders), ha canviat l’equació de les eleccions? Primer, per la seva gran victòria dissabte a les primàries de Carolina del Sud en les quals va aconseguir –gràcies al suport d’un congressista clau de color– la gran majoria del vot negre, molt majoritari entre els demòcrates de l’estat. Biden no era ja només un exvicepresident sinó algú capaç de guanyar i mobilitzar sectors rellevants del vot demòcrata. I a l’aconseguir entre dissabte i dimarts –diuen que per intercessió d’Obama– la retirada de dos centristes ben qualificats es va convertir en l’alternativa a Sanders i en el vot útil contra Trump. Els demòcrates han vist una oportunitat i s’han inclinat per Biden, malgrat que no havia fet campanya en gaires dels 14 estats que van votar dimarts.

L’exvicepresident va guanyar als estats del Sud però també en importants estats del Nord, on va vèncer Elisabeth Warren.

Biden va guanyar en nou. En estats del Sud com Virgínia, Carolina del Nord o Alabama, però també en altres del Nord com Massachusetts, on va derrotar Sanders i Elisabeth Warren, senadora de l’estat. I tot i que va perdre –sense ser humiliat– a Califòrnia, l’estat que aporta més delegats, va guanyar a Texas, el segon en delegats. Ara Biden ja té bastants més delegats que Sanders, tot i que encara està lluny dels 1.991 que necessitarà en la convenció del 5 de juny de Milwaukee.

Notícies relacionades

Biden pot ser candidat i guanyar Trump, que el tem i per això es va ficar en el bassal d’Ucraïna. I que Biden fos el pròxim president dels Estats Units canviaria moltes coses.

També és positiva la retirada del multimilionari Bloomberg. Encara que tingui molts mèrits, el guanyador no ha de ser qui tingui més ‘cash’ per posar anuncis (s’ha gastat 500 milions de dòlars). Els diners compten, però no pot comprar el càrrec amb més poder de tot el món.