24 d’oct 2020

Anar al contingut

La clau

L'escut de Von der Leyen

Panagiotis Balaskas

L'escut de Von der Leyen

Joan Cañete Bayle

L'Europa dels principis grandiloqüents, convertida en un mer club de comerciants, tan sols pot oferir als refugiats un escut i la compassió de Von der Leyen, sempre a l'altre costat de la frontera

La cúpula de la Unió Europea, la UE (el president del Consell Europeu, Charles Michel, la de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el de l’Europarlament, David Sassoli) van viatjar a la frontera entre Grècia i Turquia per escenificar el seu recolzament al Govern grec per la forma en què està impedint l’entrada de refugiats al país (i, per tant, a la Unió) després que Turquia decidís obrir la seva frontera cap a Europa. Per tant, la UE es fa corresponsable de l’ús de gasos lacrimògens contra homes, dones i nens; de la suspensió de la Convenció de Ginebra i el dret humanitari; del maltractament policial als refugiats que aconsegueixen travessar la frontera, que denuncien pallisses i robatoris, i que són enviats de tornada a Turquia.  «Agraeixo a Grècia per ser el nostre escut europeu», va dir Von der Leyen.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Segons el ‘Gran diccionari de la llengua catalana’, entre altres accepcions, ‘escut’ significa «Qualsevol cosa que protegeix o resguarda». És curiós que Grècia s’erigeixi en l’escut de la UE davant d’uns refugiats que busquen justament empara, defensa i protecció. Com que en termes bèl·lics no hi ha escut sense espasa (o garrot), mentre la policia grega esdevé arma defensiva de la UE, l’extrema dreta es desplega com l’arma ofensiva, apallissant refugiats i oenagés que els ajuden a Lesbos. Si la UE necessita defensar-se amb un escut dels refugiats que miren de travessar les seves fronteres, s’haurà de protegir també dels que ja van aconseguir entrar-hi. L’extrema dreta no sorgeix del no-res.

Un dels grans jocs de triler de la història és que aquesta Europa que va idear mil maneres de matar-se en el seu si, que va inventar el racisme, el supremacisme, el colonialisme i el genocidi, es convertís després de la segona guerra mundial i l’Holocaust en la garant dels drets humans al món. Era una mentida, com apreciem avui, quan el problema és a les seves fronteres i no en algun país remot. L’Europa dels principis grandiloqüents, convertida en un mer club de comerciants, tan sols pot oferir als refugiats un escut i la compassió de Von der Leyen, sempre a l’altre costat de la frontera. I després mirem per sobre de l’espatlla Donald Trump.