30 març 2020

Anar al contingut

Alerta sanitària mundial

¿Què suposa intentar controlar el Covid-19?

ELISENDA PONS

¿Què suposa intentar controlar el Covid-19?

Antoni Trilla

Convé actuar amb calma i fer servir mesures basades en evidències i que siguin proporcionals i respectuoses amb els drets de les persones

Quan l’OMS  va declarar que l’epidèmia pel nou coronavirus complia les condicions per ser declarada com una emergència de salut pública d’interès internacional, a finals del gener passat, va activar un mecanisme d’alerta per a tot el món: hi ha un problema de salut important en una zona concreta del món (a laXina, i especialment a la província de Hubei) i hi ha casos d’aquesta malaltia (Covid-19) fora d'aquest país, encara no especialment nombrosos, però que indiquen la capacitat d’extensió de la malaltia i l’eventualitat que, a més dels casos importats, es puguin donar una transmissió autòctona sostinguda. Per tant, avís a navegants: Ens hem de preparar per fer front a una nova malaltia, d’evolució imprevisible, que es transmet de manera eficient de persona a persona, que tot i que majoritàriament lleu (80% de casos) pot tenir complicacions, i la mortalitat de la qual se situa al voltant del 2%.

Aquesta preparació suposa, des del punt de vista sanitari, tenir en compte diversos aspectes bàsics: sistemes de vigilància epidemiològica i detecció de casos, capacitat diagnòstica (laboratori) per confirmar-la el més ràpidament possible i capacitat del sistema sanitari per fer front a una demanda extra de serveis sanitaris de tota mena, des d’atenció ambulatòria o domiciliària, sociosanitària o les urgències fins a l’hospitalització, incloent-hi les cures intensives.

Suposa tenir els equips de protecció individual necessaris perquè els professionals sanitaris treballin en condicions adequades de seguretat per a ells i per evitar la transmissió de la malaltia a altres pacients. Suposa tenir personal sanitari suficient i entrenat per fer front a una demanda més gran i per compensar les possibles baixes. Suposa tenir plans de comunicació adequats, que proporcionin informació basada en evidències científiques, de manera ràpida, comprensible i veraç, i incloent sempre una diferenciació clara entre el que sabem i el que encara no sabem. Suposa, en resum, tenir plans de preparació i de contingència davant de determinats escenaris possibles.

Una estreta relació

Catalunya i Espanya han registrat aquesta setmana els primers casos de Covid-19 importats d’Itàlia. En aquest país s’està registrant un brot en zones molt localitzades en diverses regions del nord (el Piemont, la Llombardia, el Vèneto, l’Emília-Romanya) amb transmissió local de la malaltia. La relació entre Itàlia i Espanya, i entre Catalunya i Itàlia especialment, és molt estreta. Hi ha molts ciutadans italians vivint aquí i és molt freqüent el desplaçament de persones entre els dos països. Era previsible que apareguessin casos. Tant Itàlia com Espanya estan en plena fase de contenció. L’objectiu estratègic és detectar els casos, confirmar-los, aïllar-los i tractar-los adequadament com més aviat millor. També s’han d’identificar els possibles contactes (una tasca sovint molt complexa i laboriosa), per informar-los de les precaucions a seguir (aïllament, observació de símptomes, contacte amb el sistema sanitari en cas que apareguin) i oferir-los el suport social i sanitari necessaris.

Itàlia està fent grans esforços per seguir aquesta estratègia, fins i tot afegint algunes mesures que corresponen més a la fase de mitigació, com el distanciament social (la quarantena dels municipis més afectats pel brot).

Difícil, no impossible

És realment molt difícil intentar aturar un virus respiratori com el que produeix el Covid-19, però no és impossible aconseguir-ho. Cada cas identificat i aïllat i cada contacte potencial identificat i sota seguiment adequat són avenços que, tot i que no permetin eliminar al 100% la cadena de transmissió, ajuden a alentir-la i fins i tot a aconseguir que hi hagi un nombre de contactes controlats, de manera que la cadena s’extingeixi per si mateixa. Suposa un gran esforç. S’ha d’actuar amb calma, paciència i perseverança, i disposar dels mitjans necessaris. S’han de prendre mesures basades en evidències i sempre proporcionals i respectuoses amb els drets de les persones.

Catalunya i Espanya, en una fase més inicial encara que la registrada avui a Itàlia, estan fent el que s’ha de fer. Altres països de la UE (Alemanya, Anglaterra, França) han controlat amb èxit fins ara una situació similar fent servir aquestes mateixes mesures. Com va dir Winston Churchill: «Lluitarem a les platges i a les muntanyes, lluitarem als carrers i al camp. Mai ens rendirem». Nosaltres tampoc.