El coronavirus, a Catalunya

Després del que ha passat a Itàlia potser era una simple qüestió de temps, i al final ha passat: a Catalunya ja hi ha un cas de coronavirus, una xifra que pot augmentar. El primer cas, segons va informar la Conselleria de Salut, és el d’una dona italiana de 36 anys que havia viatjat en els últims dies al nord del país transalpí. La dona es troba bé, a l’Hospital Clínic, i Salut ha activat el protocol per Covid-19. Salut va afirmar aquest dimarts que té sota investigació vuit casos per descartar o confirmar que siguin de coronavirus. No hauria d’alarmar el fet que algun doni positiu. De fet, vist el ritme de propagació del virus en altres parts del món, no és descartable que a Catalunya se’n vegin més casos. També ahir se’n van confirmar dos casos més a Madrid i al País Valencià.

La por s’encomana molt més ràpid que qualsevol virus i, en ocasions, pot arribar a ser més perillosa. Les autoritats sanitàries han de treballar en un equilibri complex. D’una banda, crear els protocols necessaris per a cada possible escenari de la propagació del Covid-19, dotar dels recursos necessaris el sistema sanitari i informar amb transparència i eficàcia la població. En aquest sentit, el sistema sanitari català, igual com el de la resta d’Espanya, està preparat tant en termes materials com humans per afrontar una situació que l’Organització Mundial de la Salut afirma que es troba «a punt de la pandèmia».

Però al mateix temps que s’han de preparar per a qualsevol escenari de salut pública, les autoritats també han de transmetre un missatge de calma, evitar l’alarmisme i posar a disposició de la ciutadania el que la ciència sap en aquests moments dels efectes del coronavirus. És el que aquest dimarts ha fet Salut, a l’explicar que el 80% dels casos de coronavirus són lleus, el 15% greus i el 2% crítics. El secretari de Salut Pública de Catalunya, Joan Guix, va ser contundent a l’afirmar que ara com ara el preocupa «molt més la grip que el coronavirus». L’objectiu primordial de Salut és contenir la propagació del Covid-19.

És responsabilitat de tota la societat ajudar les autoritats al fet que la por d’aquest nou virus no generi un alarmisme que acabi tenint conseqüències molt més perjudicials (econòmiques, per exemple) que el mateix virus. L’Administració ha d’informar amb transparència; els mitjans, difondre la informació amb prudència, i els ciutadans, esforçar-se per seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries. En un món tan interconnectat com l’actual, hi ha provada experiència que les notícies falses viralitzades per les xarxes socials tenen conseqüències tòxiques. Convé extremar la prudència en notícies i retuits, i no ajudar a la propagació de mentides sobre els efectes del virus o suposats remeis miraculosos.

Coordinació entre administracions (inclosa l’europea); prudència, transparència; confiança en la ciència, i responsabilitat formen la recepta davant de l’amenaça d’un virus que convé no menysprear ni exagerar. S’ha de protegir la societat del Covid-19 i de la por de la seva propagació.