IDEES
Difícil Any Carner
La textura, la flexibilitat, la musicalitat i l'expressivitat fan de la seva poesia un cim inqüestionable de la literatura catalana
zentauroepp425863 josep carner170926125523
No pot dir que hagi gaudit del català en la seva més elevada dimensió qui no sigui capaç de llegir, i de capir, i d’obnubilar-se voltant pels cims de la poesia carneriana. No ho pot dir, perquèpel que fa a la textura, la flexibilitat, la musicalitat i l’expressivitat, Carner és el cim inqüestionable d’una literatura que ja veurem si arriba a mil·lenària sense dissoldre’s en la banalitat. Pel que fa a la forma, ningú li pot fer ombra, tot i que convindria escatir fins a quin punt desmenteix l’asseveració flaubertiana segons la qual l’estil és el sentit.
El Carner escriptor incomoda i el Carner personatge rellevant és un desconegut. ¿Què en fem d’un cim del cànon que Pla destrossa de manera implacable i gens gratuïta, què en fem si gairebé ningú el llegeix i encara menys ningú és capaç de seguir-lo per l’estratosfera que senyorejava amb un somriure principesc? ¿Com i quan sabrem la veritat de la veritable influència política d’aquest ‘bon vivant’ que havia vingut al món «a passar l’estiu», i per això es va fer diplomàtic espanyol, en la revolta política antiburgesa d’un segle enrere que tant va desacreditar Cambó i va obrir pas a l’hegemonia de Macià? Aquestes i altres preguntes, suposant que siguin rellevants, es quedaran sense resposta per part d’uns acadèmics tan incapaços de bussejar en les profunditats de Carles Riba com d’interpretar els elegantíssims i eminentíssims vols enjogassats de Carner? L’Any Carner passarà com un buf i ens quedarem com estem, amb el més dotat dels poetes que se’ns desfà a les mans perquè ni ha deixat petja en el català ni el molt perspicaç i imaginatiu Gabriel Ferrater, no el seu germà totxo, va ser capaç de convèncer quan va inventar una interpretació no banal del ‘Nabí’.
Carner és l’excel·lència, tot i que per aspirar al Nobel va desnaturalitzar la seva obra; tot i que posats a satiritzar Guerau de Liost el supera de llarg; posats a versionar poesia xinesa, Marià Manent l'hi dona unes quantes voltes; i posats a fabricar un ‘Bestiari’, el de Pere Quart el converteix en aprenent.
