Les debilitats de Macron

La retirada del candidat d’Emmanuel Macron a l’alcaldia de París, Benjamin Griveaux, per la difusió d’un vídeo sexual, és alguna cosa més que una renúncia. En primer lloc, empitjora les possibilitats d’èxit de Macron en unes eleccions municipals (15 i 22 de març) que ja es presentaven amb mals auguris, i, en segon, destrossa l’operació política que havia dissenyat el president per recuperar l’opinió pública després de la vaga més llarga que ha viscut França –un mes i mig– per la reforma de les pensions. Macron ha guanyat el pols als sindicats, al no cedir en una reforma inevitable, però aquest èxit no ha millorat ni la seva imatge, llastada per la seva inclinació a afavorir a l’‘establishment’, ni les expectatives davant d’unes municipals que arriben dos mesos abans que es compleixi el seu tercer any de mandat.

En aquests tres anys, el partit de Macron, La República en Marxa (LRME), no ha aconseguit implantar-se al territori i aquestes municipals eren l’ocasió d’aconseguir-ho, però les afronta amb candidats amb escàs pes polític –tret d’excepcions– i amb divisions en algunes grans ciutats, com París i Lió. En aquesta última ciutat, el president va haver d’intervenir personalment per escollir entre els dos possibles candidats el seu exministre de l’Interior i exalcalde de Lió, Gérard Collomb. A París, Griveaux, abans de la seva renúncia, competia amb el matemàtic Cédric Villani, finalment exclòs del partit, però que segueix en la carrera i competirà amb la nova candidata macronista, l’exministra de Salut Agnès Buzyn.

Un dels problemes del macronisme, que es reflecteix també en el grup parlamentari, és l’amateurisme dels seus candidats, molts d’ells arribats a la política sense cap experiència política i enquadrats en un partit sense una organització poderosa i disciplinada. En aquestes condicions, continua sent determinant la voluntat del cap, malgrat que Macron presumeixi de ser el president de tots els francesos i d’estar allunyat de les lluites partidistes.

Triple estratègia

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La debilitat de LRME ha forçat Macron  a dissenyar una triple estratègia per a aquestes municipals, amb la vista fixada a l’antic Front Nacional, ara anomenat Reagrupament Nacional (RN): presentar candidat on hi hagi possibilitats de guanyar el RN; recolzar altres forces, de dreta o d’esquerra, en què l’aspirant macronista no tingui opcions; i no presentar-se o retirar-se abans de la primera volta per no malgastar cap vot quan aquesta sigui l’única possibilitat de tallar el pas a l’extrema dreta.

Aquesta revitalització del front republicà per frenar el partit de Marine Le Pen persegueix polaritzar la política francesa en un enfrontament a dos en el qual Macron sempre té tots els trumfos per la política del mal menor –la dreta i l’esquerra clàssiques estan desaparegudes–, i amb la vista posada sobretot en les presidencials del 2022. El RN va ser el primer partit de França en les últimes eleccions celebrades, les europees del 2019, en què va superar els cinc milions de vots i va avantatjar LRME en 200.000 sufragis. L’objectiu de Macron és recuperar el primer lloc, però això no passarà, tret de sorpresa majúscula, en aquestes municipals.