05 d’abr 2020

Anar al contingut

Taula de diàleg sobre Catalunya

Negociar sense mediador

FERRAN NADEU

Negociar sense mediador

Sonia Andolz

Que el PSOE, UP i ERC estiguin parlant de negociació i no de mediació no ha de suposar un problema a priori. Obre un escenari nou en el qual les parts comencen de nou, oblidant els desacords i enfrontaments previs

Si no hi ha cap imprevist, el pròxim dimecres, dia 26, el Govern de Sánchez i el Govern de Torra es reuniran per iniciar negociacions que tenen com a objectiu suavitzar el conflicte que enfronta l’Estat amb l’independentisme català. Els conflictes polítics profunds requereixen temps, estratègia i voluntat per solucionar-se. En aquest, hi ha hagut tantes anades i vingudes en les dues parts que ja no sabem en quin punt ens trobem i, fins i tot, alguns actors semblen retrocedir. És el cas del president Torra, que, després de tant temps reclamant que Sánchez s’assegui a parlar, ha dubtat si participar o no en aquest espai. A més, ara exigeix com a requisit sine qua non la presència d’un mediador i la barreja de manera matussera i confusa amb la d’un facilitador o un relator.

Totes aquestes figures són mecanismes de la gestió i resolució de conflictes, però són diferents, tenen diferents punts de partida i diferents objectius als quals arribar.

L’acord del Parlament proposava que hi hagués un facilitador o relator que gestionés les trobades, prengués nota dels acords i avenços i en donés fe. Aquest no és el paper de la mediació. La mediació s’utilitza en contextos en els quals les parts han exhaurit les vies directes. La mediació serveix de pont, de transmissor, d’enllaç entre les posicions, però sempre deixa la responsabilitat d’anunciar els acords o desavinences a les parts en conflicte.

En canvi, la negociació es fa entre parts que es reconeixen mútuament i estan disposades a negociar directament. Allà, a tot estirar es pot demanar la presència d’un relator, però no d’un mediador. Barrejar mediació i negociació seria un disbarat. La negociació pressuposa un punt de partida diferent: reconeixement mutu, respecte a l’‘adversari’ i acceptació dels acords als quals s’arriba. Sense terceres parts, sense desconfiança, sense jugades mestres.

En mal moment

Per tant, que el PSOE, UP i ERC estiguin parlant de negociació i no de mediació no ha de suposar un problema a priori. Obre un escenari nou en el qual les parts comencen de nou, oblidant els desacords i enfrontaments previs i amb la voluntat de negociar d’igual a igual.

L’anunciada pròxima convocatòria electoral a Catalunya arriba en mal moment, perquè torna a posar per davant els interessos curtterministes electorals, però no ha de servir com a excusa per postergar més l’inici de qualsevol aproximació entre l’Estat i l’independentisme. Si després de tants mesos l’independentisme sap què espera d’una negociació, no hi ha raons per no participar en aquesta taula. No només no és una taula de partits, sinó que s’ha assegurat que els interlocutors són de primer nivell. Torra ha de deixar de reclamar la presència d’un mediador, ja que no és compatible amb una taula de negociació, però també perquè les altres parts (PSOE, UP, ERC) han aconseguit arribar a un consens i el Govern català no pot permetre’s ser qui bloqueja el diàleg amb el Govern central. La governança i la governabilitat de tots dos està en joc.