Perduts a Mèxic

Fins ara ens sonava allò que l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Ara sabem, a més, que a les fronteres els passa una cosa semblant: es van traslladant una mica més al sud. A Europa ens hem entregat a la barbaritat humana de legalitzar la devolució en calent dels migrants que intenten franquejar-les. Però a l’altre costat de l’Atlàntic, on mana un president que fa bandera del seu menyspreu i superioritat davant els immigrants mes vulnerables, no li ha fet falta enfortir la tanca, n’ha tingut prou amb amenaçar els seus veïns del sud, perquè siguin ells els qui acabin garantint que ningú travessi la seva frontera.

Això és el que ha passat a Mèxic. Amb els nous protocols de Trump, qualsevol immigrant que vulgui entrar per la línia del sud, ha d’esperar a Mèxic la decisió de les autoritats dels EUA.  L’amenaça d’imposar tarifes abusives als productes mexicans en cas de no col·laborar sembla que ha sigut suficient perquè el president López Obrador acceptés aquest canvi en les regles de joc.

Aliat de Trump

Notícies relacionades

Metges sense Fronteres alerta de la crisi humanitària dels immigrants centreamericans amuntegats a Mèxic

«Els EUA deixen els immigrants centreamericans exposats al crim organitzat»

El president mexicà, que es defineix d’esquerra radical, i que va arribar a dir tot just a l’accedir al poder que als immigrants se’ls ha de protegir «el seu dret a una vida digna, a no ser abusats i a ser ajudats», s’ha convertit en el millor aliat de Trump. Ja no fa falta continuar construint la tanca, per a això està Mèxic. Els que aconsegueixen passar, són immediatament tornats a l’altre costat de la frontera i allà han d’esperar, en ocasions durant mes d’un any a què la seva petició sigui acceptada, o no. 

Quedar-se a Mèxic significa, per a les 60.000 persones que malviuen en aquests llimbs, estar en una zona on els poderosos càrtels del tràfic de droga han convertit en la més perillosa del món. Mèxic, mentrestant, ha segellat la frontera de Guatemala, enviant tropes i copiant mimèticament el que els EUA fan amb ells. Al final no feia falta cap tanca, Trump té el seu mur i és Mèxic el que el finança.