La raó d’atacar l’Iran

AP Photo/Ohad Zwigenberg/ Video Atlas

1
Es llegeix en minuts
Rafael Vilasanjuan
Rafael Vilasanjuan

Periodista

ver +

A hores d’ara res pot sorprendre ja, però seguim la traça de tot el que està passant i no trigarem a concedir que la resposta d’Israel a l’Iran forma part d’una conspiració. L’atac de Hamàs del 7 d’octubre va sorprendre el Govern de Benjamin Netanyahu; no obstant, el temps ha posat en evidència que els serveis secrets israelians estaven al corrent de la possibilitat d’un atac, però l’Exèrcit no va rebre instruccions per parar-lo, en un moment crític en què Netanyahu estava molt qüestionat.

¿Per què no es va fer res per prevenir-ho o almenys pal·liar-ne les conseqüències? Cada vegada hi ha més arguments que defensen que la guerra a Gaza era la millor sortida possible per a un líder en hores baixes. En tot cas, el dilema encara no resolt d’aquell inici ens porta a la situació actual, amb la implicació de l’Iran en el conflicte.

Ficats en l’estratègia d’acabar amb Hamàs –un objectiu improbable fins i tot arrasant Rafah–, la pregunta és per a què s’ha de ficar l’Iran a l’equació.

Tots sabem que els aiatol·làs recolzen la milícia palestina, però una cosa és recolzar, el mateix que fan els EUA amb Israel, i una altra de molt diferent és considerar que atacant directament l’Iran s’avança amb el problema a Gaza. ¿Per què va atacar l’Exèrcit d’Israel l’ambaixada iraniana a Damasc?

Atac conscient

Netanyahu necessitava una excusa per recuperar legitimitat, per això res millor que ser respost per tornar a ser víctimes, distreure l’atenció i allunyar-la de l’ofensiva inhumana a Gaza. Es va atacar l’Iran sabent que la seva resposta seria controlable.

Notícies relacionades

Ni a l’Iran ni a Israel els interessa una guerra oberta, com s’ha demostrat per les respostes de cada un d’ells comunicades prèviament a les cancelleries de Washington, Londres i París. Introduint un nou actor molt més perillós que la població indefensa a Palestina, Netanyahu i el seu Govern recuperen el suport perdut.

Vist així l’atac directe a l’Iran sembla una confabulació, però és difícil trobar una altra raó.