Genocidi
![Pescadores de Uganda recogen los cuerpos sin vida que el río Akagera ha arrastradop desde Ruanda, en 1994. Pescadores de Uganda recogen los cuerpos sin vida que el río Akagera ha arrastradop desde Ruanda, en 1994.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/50c0e815-6692-4f3c-8d14-fdc4538d85e8_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Pescadores de Uganda recogen los cuerpos sin vida que el río Akagera ha arrastradop desde Ruanda, en 1994. /
En les guerres d’avui hi ha un debat sobre quan utilitzar el terme genocidi. Però si hi ha algun lloc al mapa mundial–després de l’holocaust nazi–, on ningú posa en dubte que es va perpetrar un genocidi va ser a Ruanda. Es compleixen 30 anys de la massacre més cruel de la història recent. En poc més de dos mesos es va acabar amb la vida de gairebé un milió de tutsis en mans d’exaltats hutus.
A ganivet, el gruix dels assassinats no el va realitzar un exèrcit. El Govern va instigar l’odi i va armar la població amb matxets, difonent per la ràdio que els tutsis eren "escarabats" que calia exterminar. I així es va fer, entre veïns amb crueltat infinita i davant la passivitat d’Occident, que va ocultar la paraula genocidi, perquè això obligava a intervenir i no hi havia voluntat de fer-ho.
Amb la França del president François Mitterrand donant suport a la rereguarda dels genocides i els Estats Units de Bill Clinton negant-se a enviar tropes, el genocidi va avançar sense límit fins que una guerrilla liderada per l’actual president, Paul Kagame, va aconseguir parar-lo quan ja havia complert una bona part de l’extermini.
Sobre les ruïnes de la tragèdia, amb centenars de milers de cossos esquarterats escampats per esglésies, comunitats i fosses, que els mitjans mostraven com a víctimes de la inacció, els líders polítics occidentals van acabar per fer contrició i es van conjurar perquè no passés "mai més".
Després de l’infern, Ruanda s’ha convertit en un model de prosperitat, on invertir és segur, la corrupció es persegueix i es paguen impostos. Tres dècades després, ha tornat el seny i la pau, això sí, sota l’atenta mirada d’un govern autocràtic que controla tots els ressorts.
Però el preu de la inacció continua estant en la memòria. I la lliçó que hauríem d’aprendre és que la conjura que mai més torni a passar no s’hauria de limitar a Ruanda. No fa falta demostrar un genocidi, n’hi ha prou amb l’ocupació de violència indiscriminada sobre població innocent per no esperar a actuar ¿Els sona? Tres dècades després aquesta lliçó no sembla que sigui a l’agenda.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques