19 febr 2020

Anar al contingut

Els nostres caps ens condueixen a conclusions que creiem objectives, però revelen idees preconcebudes.

Sempre que un escriu un text a l’ordinador, es veu temptat d’utilitzar l’ajuda dels sinònims. Com sens dubte sabeu, n’hi ha prou de desplaçar el punter del ratolí fins a una paraula, triar l’opció de sinònims i a l’instant hi apareix una llista de paraules emparentades. Per exemple, un sinònim del mot ‘emparentades’ és ‘entroncades’.

Doncs bé, el cervell deu funcionar, sense que ho sapiguem, amb una espècie de programa automàtic de recerca de sinònims. En funció de quines ramificacions anem fent, un concepte ens semblarà una cosa o la contrària. Per exemple, pensem en la política.

Farem un experiment. Anirem buscant sinònims de la paraula ‘política’, i després buscarem sinònims d’aquests sinònims per veure on nassos acabem. Per exemple, un sinònim de ‘política’ és ‘estratègia’. Busquem ara el del mot ‘estratègia’ i hi trobem ‘astúcia’. Continuem així i hi apareix ‘perfídia’, un dels sinònims del qual és ‘engany’. Posem el punter del ratolí sobre ‘engany’, cliquem a sinònims, i hi trobem ‘trampa’. D’aquí anem a ‘estafa’, i posteriorment a ‘robatori’.

Com veieu, una sèrie encadenada de sinònims ens ha portat de la política fins al robatori.  Paraules que tenen entre si una relació familiar ens condueixen a una conclusió que podria ser compartida per moltíssimes persones.

Però en la nostra recerca de sinònims no hem sigut innocents. Sense saber-ho, hem fet lliscar a poc a poc els nostres prejudicis fins a arribar a l’horrible paraula ‘robatori’. Tot i que no hem fet trampes i cada sinònim ens ha conduït al següent, en realitat hem caigut en un biaix d’opinió.

Per demostrar-ho, utilitzem de nou la paraula ‘política’. Busquem un dels seus sinònims i hi trobem el terme ‘habilitat’. Ara, busquem un sinònim del mot ‘habilitat’ i ens hi apareix ‘art’. Del terme ‘art’ ens n’anem a ‘mestria’. D’aquí a ‘talent’, que ens condueix a ‘intel·ligència’.

¿Ho veieu? Des de la política podem acabar en el robatori o en la intel·ligència. Si, com crec, els nostres processos mentals són similars, tenim sempre la possibilitat de trobar una altra línia, una altra branca per sortir d’un lloc i acabar en un altre.

Els nostres caps ens condueixen, a través d’una sèrie de raonaments encadenats, a conclusions que pensem que són objectives però que, en realitat, revelen la idea preconcebuda que teníem.

Enceneu l’ordinador i proveu-ho amb qualsevol paraula. ’Amor’, per exemple. Des d’aquí es pot acabar en la paraula ‘virtut’ o en la paraula ‘domini’, i amb molt pocs passos, depenent de per quines branques de l’arbre dels sinònims vulgueu desplaçar-vos.

Intentem elegir sempre la branca més optimista, que de pessimistes ja n’hi ha massa, per desgràcia.