Miralls de l'ànima

Article 679. L’altre dia vaig ensopegar amb el meu veí de 90 anys al replà i quan va arribar l’ascensor la conversa va derivar al mirall que el presideix.  Em va preguntar si sabia per què hi havia miralls als ascensors. Jo li vaig contestar que pensava que era pel tema de l’espai, que qualsevol habitacle amb miralls sembla el doble de gran i així la gent no té claustrofòbia.

Ell em va respondre que en part, però que aquesta no era la veritable raó. Em va explicar que els van començar a posar al Japó perquè robaven moltes carteres i així podies vigilar amb la cua de l’ull i també perquè la gent vandalitzava menys els ascensors al veure’s reflectit. Però com sempre, ell tenia la seva pròpia i interessant teoria... Quasi que us ho explico després del millor de la setmana.

Tercer lloc.‘Midway’ escrita per Wes Tooke. Aquesta entretinguda pel·lícula té uns efectes especials tan curiosos que l’acaben dotant d’una estranya bellesa.

Segon lloc.‘Someone you loved’ de Lewis Capaldi.Una d’aquestes cançons que et perfora l’ànima i et transporta lentament a una sensació de benestar. Per escoltar-la en bucle durant tot un hivern.

Primera posició. ‘Harriet: En busca de la libertad’ escrita per KariLemmoms i Gregory Allen Howard. Èpica i esquinçadora pel·lícula que et transporta amb mestria a la lluita d’una increïble dona que va trobar la seva felicitat en la llibertat aliena. Cynthia Erivo està magnífica.

I el que em va explicar el meu veí és que per a ell tot era per un tema d’entreteniment com gairebé sempre en aquesta vida. El mirall t’entreté, t’oblides del perill i no penses en la velocitat que et mous.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però el problema del mirall és que en aquests llocs tan petits amb mala il·luminació, molta gent es mira i no s’agrada. I va afegir: «Molts complexos s’incrementen en la solitud d’un ascensor, els haurien de treure, la gent ara s’entreté amb els seus mòbils».

I se’n va anar, com sempre va ser precís i m’entusiasma, com sempre ell sí que t’entreté amb poques paraules. ¡Feliç diumenge!