31 d’oct 2020

Anar al contingut

Davant les dues eleccions de la primavera

Un 5 d'abril menys polaritzat

Lavandeira jr

Un 5 d'abril menys polaritzat

Joan Tapia

Urkullu i Feijóo, candidats dels partits dominants en les seves comunitats surten com a clars favorits. Per això les avancen

A Espanya estem habituats a eleccions amb molta passió i una gran incertesa. Així van ser les dues legislatives del 2019 i fins i tot les del 2016, després que Rajoy, guanyador el 2015, no aconseguís ser investit.

I a Catalunya la polarització –i fins i tot la transcendència «teològica»– han sigut encara més grans. El 2015 el sí o no a la independència ho va dominar tot. El 2017, després de la declaració unilateral (DUI) i l’aplicació del 155, el separatisme va revalidar la seva majoria absoluta, però es va tornar a quedar en el 47% del vot. ¡Uf!

Des del 2015 les eleccions a Espanya han sigut gairebé a vida o mort. Al contrari, ara a les basques i gallegues convocades per al 5 d’abril hi haurà molta menys tensió. Seran gairebé normals. No del tot perquè les dues són anticipades. Però en els dos casos els que dissolen, Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, no ho fan en mala situació. Porten dos i tres legislatures en el poder, són governants rodats i controlen el partit dominant en cada comunitat. Urkullu ha governat des del 2012 mentre que Feijóo ho fa des del 2009. I tots dos tenen fins i tot la mateixa edat. Van néixer el 1961 i no van poder votar en les primeres eleccions del 77.

Una victòria d’Urkullu estabilitzaria Sánchez. La de Feijóo seria bona per al PP, tot i que potser menys per a Casado.

Urkullu com Feijóo surten com favorits, però amb diferències. Mentre Urkullu, sense majoria (28 escons sobre 75) sembla estar segur de repetir, Feijóo, amb aquesta majoria (41 escons també sobre 75), ho té més complicat. Si perd la majoria, que no és impossible, és gairebé segur que el PP perdrà la Xunta.  

El PNB domina Euskadi i ha governat sempre, excepte l’interregne de Patxi López (2008-2012). Després Urkullu, i el seu successor a l’Euskadi Buru Batzar (EBB), Andoni Ortuzar, han redoblat l’aposta per la moderació i l’al·lèrgia als experiments (el pecat Ibarretxe). El PNB ha decidit ser un partit de govern a Euskadi...i contribuir a la governabilitat d’Espanya ja que ha recolzat successivament i sense complexos tant Mariano Rajoy com Pedro Sánchez. Sempre amb uns portaveus calculadors i constructius a Madrid, creu que l’interessa més ajudar (i condicionar) Madrid que somiar amb l’Estat Lliure Associat.

Ara té 28 escons i governa en coalició amb el PSOE (9). Junts –i en satisfactòria comunió– tenen 37 diputats. Els en falta un per a la majoria absoluta. Urkullu ha decidit avançar-les per dues raons. Una, perquè no creu que la tensió de les pròximes eleccions catalanes l’hagi de beneficiar. Tensió no rima amb govern tranquil i podria donar més aire a Bildu, que és la segona força i exhibeix més ardor nacionalista, però que ha capitalitzat menys del que s’esperava el final de la violència. L’altra raó és que les enquestes són favorables (sense excessos) al PNB i el PSOE. Millor doncs una campanya curta que una altra de llarga. Millor el 5 d’abril, que ja és a tocar, que després de l’estiu.

A Galícia el PP també és dominant, pels 16 anys de Fraga i els 12 de Feijóo. El PP gallec és regionalista tranquil i no és un centre que mira en totes les direccions (com el PNB) sinó una dreta instal·lada que, al contrari que el PP d’Aznar o de Casado, està atent a no foragitar els electors centristes o a mobilitzar l’esquerra. Per això és un factor moderador (¿rajoyista?) dins el PP espanyol. I això li va bé a Feijóo que ja ha tingut tres majories absolutes (2009, 2012 i 2016).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El seu taló d’Aquil·les és que si perd la majoria absoluta, com li va passar a Fraga el 2005, és gairebé segur que perdrà la Xunta davant un PSOE avalat per l’esquerra i el BNG.

Feijóo és gallec i enganxar les seves eleccions a les basques ja li ha anat bé tres vegades. També té enquestes més aviat bones favorables i creu que una campanya curta li convé. I la tensió de les catalanes podria animar el vot a Vox, ara gairebé inexistent a Galícia. ¿Per què donar-los ocasió d’agitar la por de la ruptura d’Espanya? Un gran analista de la política gallega em diu que Feijóo no tem gens Cs i poc una pujada de l’esquerra. Si el preocupa algun lleuger traspàs de vots seus a Vox que podria restar-li escons, fins i tot si al final l’extrema dreta no entrés al parlament. Això podria fer que l’esquerra aconseguís l’últim diputat en més d’una província. I la seva enquesta li dona 39 escons, només un per sobre de la majoria.

La victòria d’Urkullu ajudaria el govern Sánchez. La de Feijóo seria bona per al PP, tot i que potser menys per a Casado. La derrota del gallec seria un horror per al PP... i potser dolenta per a Sánchez perquè podria donar-li a Vox més pes a la dreta.