20 febr 2020

Anar al contingut

Diners difícils

¿Pot la Xina aturar el món?

Ferran Nadeu

¿Pot la Xina aturar el món?

Albert Sáez

El coronavirus posa en evidència la dependència occidental de les fàbriques asiàtiques

El coronavirus sorgit a Wuhan ha paralitzat el Mobile World Congress de Barcelona. Un tema bastant més decisiu per als espanyols que el que s’esdevé a Veneçuela, important per a algunes empreses –poques– de l’Ibex 35. La capital catalana, que des dels Jocs Olímpics no se sent prou orgullosa de la riquesa que crea, ho ha rebut com un cop. Els vells patricis del Club de Polo o del Liceu ploren per les cantonades pensant que han fet alguna cosa malament per merèixer aquest càstig diví. Els emergents, Barcelona Tech City, s’han espavilat i ja han muntat el #BarcelonaTechSpirit per reunir les ‘start-ups’ al marge del Mobile frustrat per aquesta infodèmia més letal encara que la mateixa epidèmia. Costa entendre des de la racionalitat el que ha passat. Objectivament, i escoltant els qui saben del tema, no sembla que hi hagi raons que justifiquin la fugida de les empreses que ha forçat la suspensió. Un s’espanta una mica que certes multinacionals prenguin les decisions amb aquest grau d’emotivitat quan intenten sempre donar la imatge de la fredor més absoluta. Que no s’entengui, no avala tampoc ni les teories conspiradores –la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units– ni tampoc les catastrofistes, quan diuen que és la mort definitiva del Mobile perquè les multinacionals han trobat la justificació per deixar de venir. El que seria una venjança contra John Hoffman.

Gent més assenyada considera que aquesta ensopegada serveix per adonar-nos de la importància d’aquest esdeveniment, punt de trobada entre Àsia i Occident. Gairebé un de cada deu dels assistents arribava de la Xina, i més del 30%, dels països asiàtics. Resulta, doncs, que a la fira de la tecnologia punta del segle XXI, Àsia en el seu conjunt i la Xina en particular sumen gairebé el 50% del negoci. En realitat, el coronavirus el que està fent és evidenciar la dependència occidental de la Xina, no només el seu pes. Hi ha fàbriques de tot tipus que estan a mig gas o a punt de parar perquè els falten components a causa del tancament de les factories i els ports xinesos. Algunes que ens imaginem com les automobilístiques i les tèxtils, i altres que els profans desconeixíem. Resulta que hi ha molts medicaments genèrics que es fan amb principis actius elaborats a la Xina. La veritat és que una informació és gairebé més inquietant que la visita d’uns quants expositors. 

Amb el coronavirus ens passa una cosa similar al que va passar amb l’efecte 2000  quan vam haver de canviar tots els microprocessadors perquè no resistien el canvi de segle. I vam descobrir que no estaven només als ordinadors: des dels ascensors fins a les neveres tenien microprocessadors ocults. Ara, com a conseqüència del coronavirus, constatem la dependència xinesa de les nostres economies. Les deslocalitzacions massives a la recerca de la reducció de costos salarials fan que no puguem ja fabricar gairebé res si la Xina decideix parar el món. Més una onada de xovinisme, ens hauria d’obligar a pensar si no és necessari exigir-los que compleixin certes normes per continuar fent negocis. I si ho fan, potser ja no són tan barats