Estil Valverde

No sorprèn. En la seva reaparició davant dels mitjans de comunicació, a San Mamés, l’estadi del club dels seus amors, Ernesto Valverde ha passejat la seva elegància i naturalitat fidel a l’estil que sempre ha tingut. Ni un retret al club que el va malacomiadar fa un mes. «Entrenar el Barça ha sigut una sort increïble», va dir.

Ni indici de dolor, ni alguna rastre de vanitat, tot i que només fos pel motiu de la seva presència, rebre el Premi Referent. Al contrari. «En el moment que firmes el contracte saps que estàs en el moment àlgid de popularitat del club, i a partir d’allà ja depèn de com et vagin els resultats», va respondre Valverde restant dramatisme a la seva sortida a mitja temporada sent el primer entrenador destituït en el Barça en 17 anys.

Acurat en el seu discurs, agraït i sense cap referència als moments «durs i difícils» que va reconèixer haver passat fa un mes a la seva elegant carta de comiat.

Relaxat i amb barba

A falta de grans titulars en la seva reaparició, crida més l’atenció el seu nou ‘look’ relaxat i amb barba, a través del qual s’entreveu cert alliberament després d’una intensa etapa a la banqueta del Barça. Els va passar a d’altres. La convivència amb la pressió interna i externa del càrrec canvia l’aspecte físic de tots els llogaters de banquetes com el del Barça o el Reial Madrid a una velocitat de vertigen. No hi ha més que repassar les fotos de Pep a la seva arribada i comparar-les amb les de quatre anys després. O les de Luis Enrique. O les de Mourinho.

Mesurant les seves paraules i manejant la diplomàcia com feia des de la sala de premsa del Camp Nou, l’extècnic del Barça ha explicat que no ha vist futbol en aquests dies, tret de, l’encreuament de Copa entre Athletic i Barça evitant així, de passada, preguntes sobre l’‘estil Cruyff’ reinterpretat per Quique Setién.

Tot i que sobre això va deixar l’única frase que dona peu a una lectura entre línies: «Ser dominador del partit no és tenir el 80% de possessió; és generar ocasions i que no te les generin». 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Si el seu físic va revelar alliberament, les seves paraules van reflectir llibertat. La que va tenir per dir-li a Axel Torres que veu el Reial Madrid fort i molt enfocat en la Lliga quan va ser preguntat sobre el seu favorit per al títol de Lliga, aquesta en la qual ell estava liderant la taula quan va ser acomiadat.

Valverde va guanyar dues lligues perdent Neymar  al mes d’arribar. Va carregar amb culpes que no van ser seves i va callar tot el que va haver de callar i més. Roma va ser la seva creu i Liverpool la seva sentència de mort, ajornada a Jiddah. Diu que li van les aventures estranyes i que li agradaria anar a Austràlia o a fer bones fotos al Japó. On vagi portarà sentit comú, coneixement, mà esquerra i tones de normalitat. Als antípodes potser encara són valors a l’alça.