Xoc de literats

Les amistats perdudes

Els finals virulents d'una gran amistat sempre responen a un mateix diagnòstic letal, els malentesos

1
Es llegeix en minuts
Portada del diari mexicà ’La Jornada’, que en l’edició del 6 de març del 2007 va difondre per primera vegada una fotografia feta fa 30 anys a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez amb els efectes del presumpte cop de puny que li va clavar Mario Vargas Llosa i que va posar fi a l’amistat entre tots dos.

Portada del diari mexicà ’La Jornada’, que en l’edició del 6 de març del 2007 va difondre per primera vegada una fotografia feta fa 30 anys a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez amb els efectes del presumpte cop de puny que li va clavar Mario Vargas Llosa i que va posar fi a l’amistat entre tots dos. / Mario Guzman (EFE)

El 1971, Mario Vargas Llosa va presentar la seva tesi doctoral a la Universitat Complutense de Madrid amb el títol ‘García Márquez: lengua y estructura de su obra narrativa’. El treball li va valer una qualificació d’excel·lent cum laude. Pocs mesos després la tesi va ser publicada amb el premonitori títol: ‘Historia de un deicidio’. El llibre és una aproximació al procés creatiu de Gabriel García Márquez des dels seus primers contes fins a la seva obra cabdal ‘Cent anys de solitud’ i destil·la admiració de principi a final. Els autors es van conèixer el 1967 i la seva amistat va ser impertorbable fins que va deixar de ser-ho, el 1976.

García Márquez es va acostar a saludar Vargas Llosa durant una trobada al Palau de Belles Arts i aquest li va clavar un cop de puny a la cara. Els motius de tan contundent acció no han sigut mai confirmats tot i que no falten enraonies que inclouen infidelitats i deslleialtat. El cert és que ‘Historia de un deicidio’ no es va tornar a editar i s’ha convertit en un dels llibres més difícils de trobar i el més preat pels col·leccionistes. Aquest desacord entre els literats és –obviant el cop de puny– la comuna història d’una amistat perduda, el desengany més dolorós que afrontem en la nostra vida adulta i, igual com la mort, ineludible.

Fertilitzant per a l’orgull

No sempre manifesta símptomes previs, pot arribar de cop i deixar-nos sense capacitat de reacció. Aquesta forma virulenta de ruptura sempre respon a un mateix diagnòstic, letal en qualsevol cas: els mals entesos. Ens obcequen de tal manera que no som capaços d’acompanyar a aquest amic o amiga que sabem que està passant un mal moment, són tan invalidants que ens impedeixen escurçar distància, fer una trucada, escriure un missatge. Els malentesos són el millor dels fertilitzants per al pitjor dels sentiments: l’orgull.

Notícies relacionades

Penso si Vargas Llosa haurà trobat a faltar García Marquez al llarg de la seva vida. El 2017 va trencar el seu silenci en un esdeveniment al lloc on va començar tot, la Complutense. Preguntat per l’assagista Carlos Granés sobre si s’havien tornat a veure, el premi Nobel va respondre: «No [...]. Entrem en terrenys perillosos. És hora de posar fi a aquesta conversa».

Estic convençuda, es van trobar a faltar.