No vull més dies històrics
El papa León XIV, tras ser elegido nuevo líder de la Iglesia católica. /
M’agradaria viure una setmana en què no passi res excepcional, històric, únic i irrepetible. Una setmana vulgar, monòtona, amb els seus set dies ordinaris del primer a l’últim, planificats, previsibles i si em permeten una mica avorrits. Infravalorem la capacitat guaridora de l’avorriment ben entès, aquell que ens permet abandonar-nos en uns llimbs de l’ànim en què res ni ningú ens interessa o ens afecta prou per regalar-li la nostra atenció. La infraestimulació dels sentits, la fotesa. La calma.
M’agradaria instal·lar-me en un agost informatiu. Per als periodistes l’agost és –o era– aquell mes desèrtic d’informació en què tots tirem de tòpics per omplir de contingut nostres mitjans: una fira curiosa en alguna població costanera, remeis casolans per una picada de medusa, consells per suportar la calor sufocant. Aquestes notícies innòcues que ens permeten disfrutar de l’ensopiment que comporta la canícula.
Necessito un oasi de notícies per al qual no s’hagi d’estar preparada, ni en el qual hàgim d’estar pendents de compareixences, ni requereixi cap acció o decisió important per la nostra part. Que les coses i els fets s’esdevinguin sense involucrar-nos-hi massa.
A l’àlbum de fenòmens noticiables, tenim la majoria dels cromos més cobejats i alguns de fins i tot repetits.
És evident que coses n’han passat sempre, però la concentració temporal d’aquestes era una altra, sens dubte molt més saludable per al nostre nivell d’ansietat. Ara sembla no haver-hi treva per a la calma, quan no ens despertem amb una jornada històrica a Roma, ho fem amb una apagada elèctrica (també històrica) que col·lapsa la nostra vida, amb la paràlisi de la nostra xarxa ferroviària per robatoris massius de coure, o amb el confinament de municipis sencers a causa d’un núvol tòxic provocat per un incendi.
És com si la vida ens hagués condemnat a viure enmig d’un sobresalt continuat, amb la certesa que si algun esdeveniment extraordinari està per venir, vindrà demà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
