Les vulnerabilitats de la Xina

Disset anys després del brot a la Xina de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), que va matar gairebé 800 persones, un coronavirus de la mateixa família que el del 2002 torna a posar en perill l’‘imperi del centre’. Llavors, les mesures dràstiques es van prendre cinc mesos després que se’n produïssin els primers casos, que les autoritats locals i després les nacionals van mirar d’ocultar. Ara, amb les regnes del poder ben subjectes, als tres dies de conèixer-se que el virus havia canviat i s’encomanava entre humans, Xi Jinping ha desencadenat una al·lucinant lluita contra el patogen, en la qual no només ha confinat en ciutats tancades més de 50 milions de persones, sinó que ha ordenat aixecar en 10 dies un hospital amb mil llits per als afectats, ha reclutat milers de metges que van tractar el SARS i personal sanitari militar, i ha involucrat directament en la resolució de la crisi el Comitè Permanent del Politburó, el principal òrgan de direcció del Partit Comunista.

Molt ha canviat la Xina en aquestes gairebé dues dècades, però el coronavirus ha tornat a col·locar sobre la taula algunes de les vulnerabilitats del gegant asiàtic. En un país en què la informació està fèrriament controlada i on l’autocensura és més efectiva que la censura prèvia, els funcionaris de Wuhan, la ciutat en què va començar la infecció, no van divulgar que, en una operació de neurocirurgia programada, el pacient va infectar amb pneumònia un metge i 13 infermeres. Ho va revelar el 20 de gener Zhong Nanshan, un dels principals especialistes en malalties respiratòries.

La pesada i temorosa burocràcia

L’absència de llibertat d’informació i la pesada i temorosa burocràcia són un llast al camí de Pequín per construir un nou ordre internacional més inclusiu i interdependent que, des del multilateralisme, abordi el desenvolupament sostenible de tots els països. Són forts obstacles en la defensa xinesa d’una governança global «sense ingerències en els assumptes interns dels països» i sense tenir en compte la seva situació política.

Les vulnerabilitats a escala interna que el coronavirus ha portat a col·lació tenen a veure amb la seguretat alimentària, danyada tant per l’ànsia de lucre com per hàbits ancestrals. Tot i que els investigadors han descobert que el primer pacient infectat no va tenir relació amb el mercat en el qual es van encomanar diverses desenes de persones, és fonamental que el Govern posi fi a la pràctica de tenir animals vius als mercats, en especial els exòtics, introduïts de forma il·legal i sense controls sanitaris. El mercat clausurat l’1 de gener era de peix i marisc, però s’hi venien des de serps a genetes, passant per cadells de llop i altres animals salvatges vius que allotgen virus nocius per als humans.

A la Xina se succeeixen els escàndols alimentaris, a causa del fet que una bona part de l’agricultura i la ramaderia és produïda per camperols sense grans coneixements que recorren a substàncies químiques per millorar els seus resultats. L’ús de vacunes i fàrmacs de mala qualitat, però baix preu, també està molt estès i més d’una vegada s’han vist flotant als rius milers de porcs o altres animals morts, tirats perquè els inspectors no vegin la malaltia que afecta la granja o per falta de recursos per incinerar-los. Molts grangers oculten brots com el de l’altament contagiosa pesta porcina africana, que l’any passat va forçar el sacrifici de més d’un milió de porcs, perquè no es creuen que els compensin per les pèrdues.

Esquivar responsabilitats

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Pollastres i porcs embotits d’antibiòtics, clenbuterol a la carn, melanina a la llet, colorants a les pastes, grip aviària... Els consumidors, cada dia més exigents, demanen al Govern mesures dràstiques contra aquests abusos, però les normes emeses a Pequín no sempre les instauren les autoritats locals, que amb freqüència són les primeres a voler tapar els mals per esquivar les seves responsabilitats.

La seguretat alimentària és, juntament amb la sanitat, la preocupació més gran de la població, segons una enquesta feta el 2018 per la Universitat de Ciències Polítiques i Dret de la Xina a 77.000 funcionaris i professionals liberals de 100 ciutats. El maig de 2019, el Govern va publicar una nova directriu de la llei de seguretat alimentària del 2015 que demana recolzament a consumidors i empreses per «acabar amb les pràctiques il·legals conduïdes per la recerca de guanys», a més de per implantar la regulació i garantir la rendició de comptes. Assegura que vol arribar al 2035 com a líder mundial en seguretat alimentària. Encara li queda un camí llarg i tortuós, però és sa que ho prioritzi.