Anàlisi

Curanderos del mercat laboral

Tot i que és evident que la reforma del PP no ha funcionat, la ministra no aborda amb mirada àmplia el problema general de la contractació en l'economia espanyola

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp51878855 economia  yolanda diaz sindicatos patronal200122180120

zentauroepp51878855 economia yolanda diaz sindicatos patronal200122180120 / DAVID CASTRO

No serà derogació completa però sí un nou intent de posar ordre a la contractació laboral. El que la ministra sigui de Podem garanteix que els canvis no seran eufemístics. Dit això, els continguts de l’enèsima reforma són incerts. El mercat de treball espanyol està malalt. Quelcom seriós fa temps que li està passant. Les xifres d’atur són altes tant amb les crisis com amb les bonances econòmiques: una rara avis en el comportament laboral europeu, amb fortes implicacions en el benestar social. I davant d’aquest malalt cada posicionament ideològic fa el seu intent d’arreglar-lo.

Atur estructural i contractació cada cop més temporal i menys duradora són els seus símptomes. Les dues coses són dolentes per a la societat. Certament, millor tenir treball, tot i que no per sempre, que estar aturat sense perspectives professionals i viure de la 'sopa boba'. Aquesta mena de comunitat és penosa, allà on sigui es procrea. Però la temporalitat, necessària en algun sector, l’aprofita l’empresariat irresponsable a la cerca de la flexibilitat i del seu màxim excedent econòmic. Malament així mateix els seus efectes per un malviure, sobretot dels joves, que en paguen les conseqüències amb treballs precaris mal pagats, sense capacitat de construir una vida digna, l’emancipació familiar, un mínim d’estalvi de previsió i remuntar la natalitat. Un desastre pel futur de la societat.

La reforma laboral anterior, feta pels conservadors, és avui evident que no ha funcionat. Molts empresaris s’han acollit a la flexibilitat –qui no la vol– que han entès com a contractes d’uns pocs dies i amb abús de posició. Com si tot el mercat fos servit per una gran empresa de treball temporal. Molt possiblement han augmentat així els beneficis empresarials i la gent ha visualitzat no la creació d’ocupació sinó els escassos mil euros que s'emporten a la butxaca els treballadors, tot i obviant el cost complet que tenen les empreses si opten per altres tipus de contractacions: la ‘tax wedge’ o cunya fiscal que calcula l’OCDE, com una de les taxes més altes, relativament a la minsa retribució neta del salari net. Això està clar que posiciona a bona part de la població contra els empresaris en general, tant dels justos com dels pecadors. Com és natural el cabreig s’expressa a les eleccions i acabem amb una ministra combativa contra una de les parts i no amb mirada ampla del problema general de la contractació en l’economia espanyola.

Notícies relacionades

Tots els mals venen al meu entendre del model econòmic de baixa qualificació en el que estem instal·lats, que permet una elevada rotació i no exigeix ni formació ni continuïtat. Aquesta ha sigut sens dubte una via fàcil de rendibilitat a curt termini, que han seguit alguns empresaris amb la benedicció de molts dels nostres polítics curtplacistes; per exemple en el desenvolupament del sector serveis, tot i que és evident que aquesta avantatge no té futur empesa per una competitivitat que cada cop demana més del mateix, i per tant va a pitjor.

Crec doncs normal que ara altres, curanderos de tot plegat, provin solucions alternatives amb la mirada escèptica de qui voldríem el debat es portés per altres lleres.