20 febr 2020

Anar al contingut

IDEES

El rugbi i la classe obrera

GEORGE COURTNEY WARD

El rugbi i la classe obrera

Jordi Puntí

Esport i narrativa: quin mal negoci. Que difícil deu ser escriure una bona novel·la al voltant del tennis, el futbol, el ciclisme o ja no diguem el judo. Al capdavall, entre la por del porter davant del penal, i la solitud del corredor de fons, sabem que el més literari és allò que passa quan estàs en fora del joc, a la vida real. Per això, amb poques i notables excepcions, l’èpica de l’esportista se sol reservar per als llibres de no ficció. Ni ha que diuen que l’excepció més notable és ‘El ingenuo salvaje’, la novel·la que l’anglès David Storey va publicar el 1960 per parlar del rugbi i les seves implicacions socials, i que ara finalment s’ha traduït al castellà (Impedimenta). Storey havia practicat l’esport i el coneixia per dins, però la novel·la és molt més que això. Les descripcions del joc són brillants i vistoses, gens previsibles, i els diàlegs tenen la penetració quirúrgica d’un Harold Pinter.

Els diàlegs d’‘El ingenuo salvaje’, de David Storey, tenen la penetració quirúrgica d’un Harold Pinter 

L’argument de ‘El ingenuo salvaje’ se centra en un jove miner del nord d’Anglaterra, esquerp i turmentat, que aconsegueix jugar en un equip de primer nivell. A mesura que esdevé un nom reconegut, descobreix que l’origen obrer el marca molt més que la fama, i els seus dies transcorren enmig d’una insatisfacció creixent, que infecta el seu món. Així, la història d’amor amb la seva dispesera, una vídua jove, també està tocada per una violència latent i una amargor vital.

La popularitat de ‘This sporting life’ –aquest era el títol original– va créixer encara més als cap de tres anys, quan Lindsay Anderson la va adaptar al cine, amb guió del mateix Storey i una inquietant banda sonora del català Robert Gerhard. El paper principal va recaure en Richard Harris, que dibuixava aquell antiheroi amb la força instintiva i arrauxada d’un Marlon Brando. Avui ‘El ingenuo salvaje’ es pot llegir, i mirar, com a testament d’una època difícil, de costums tradicionals, però manté una puresa que va més enllà de l’esperit del rugbi. Tal com deia un crític de l’època, «¿oi que no s’ha de ser arponer per disfrutar de ‘Moby Dick’? Doncs tampoc s’ha de ser un coneixedor del rugbi per disfrutar d’aquesta novel·la».

Temes: Llibres