13 d’ag 2020

Anar al contingut
La immunitat polititzada

La immunitat polititzada

Sonia Andolz

La judicialització del procés ha implicat una interminable gimcana jurídica en la qual la majoria ens perdem. En paral·lel a l’àmbit jurídic, existeix el debat polític sobre les garanties fonamentals. És en aquest debat on se situa l’origen de la immunitat parlamentària i on resideixen els principis i valors que es pretén protegir amb aquesta. 

La majoria de corts democràtiques doten d’immunitat els seus parlamentaris durant l’exercici de les seves funcions. Aquesta immunitat, entesa com la impossibilitat de ser portat davant la justícia, no és il·limitada. Hi ha restriccions temporals i d’àmbit: és vàlida durant el temps en què s’és parlamentari i en relació amb actes que es cometen com a tal. És a dir, tots els diputats i diputades, en l’exercici de les seves funcions, realitzen accions que podrien ser perseguides de manera arbitrària, especialment a països on la separació de poders no és completa o on hi ha regressió de drets civils i polítics. És a dir, la llibertat d’opinió, d’acció política i de representació parlamentària està protegida durant el temps que aquesta persona té un mandat electoral democràtic. Així, si ara uns eurodiputats, havent-se presentat amb un programa electoral que incloïa una proposta ‘x’, la realitzen, no podran ser perseguits per haver-ho fet en els estats membres tot i que en algun fos un possible delicte. Aquesta imprecisió, juntament amb el context, és el que fa que tècnicament i políticament no hi hagi consens sobre els casos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras

Si bé l’expresident i l’exconseller van obtenir el seu escó després dels resultats de les últimes eleccions, no ha sigut fins ara que han pogut ocupar-lo. La justícia – europea i espanyola, per lògica jeràrquica– reconeix a qualsevol candidat que aconsegueix els vots necessaris –i que ha sigut admès com a candidat en una llista vàlida d’un partit legal– el dret directe a prendre possessió del seu nou estatus. En aquest cas, com a diputats europeus. A partir d’aquí s’inicia la immunitat parlamentària. A l’haver-se emès després euroordres d’arrest, a més de vulnerar jurídicament el dret polític dels candidats, es vulnera el dret democràtic dels seus electors a ser representats de manera efectiva. Ara la justícia i el Parlament europeus seguiran el procés per decidir si es retira aquesta immunitat i s’emeten les euroordres de nou, però, durant aquest període, tant Puigdemont i Comín com els seus electors veuran restablerts els seus drets polítics. Aquest principi democràtic s’ha de protegir sense fissures si la Unió Europea pretén continuar sent baluard de drets i garanties. En casos discutits com aquest, que els càrrecs que s’imputen estan directament relacionats amb l’activitat política dels acusats, encara cal més prudència. Amb això s’allarga l’agonia politicojurídica dels últims temps, com és deixar en mans de jutges, fiscals i advocats el que els polítics no volen afrontar: un conflicte polític només té solució política.