Esforç i educació

Per combatre-la fa falta un canvi substancial en l’estructura judicial. Falten jutjats, jutges i recursos. A més, la llei no està adaptada a la realitat i fa que dedicar-se a delinquir valgui la pena per a alguns. Els que ho fan com a mode de vida són els que representen un repte més gran per a les societats democràtiques, ja que difícilment hi haurà altres solucions que no siguin la persecució, enjudiciament i sanció. Si, per contra, hi ha raons estructurals (pobresa, necessitat, vulnerabilitat, trastorn) darrere d’un delicte, el nostre sistema té múltiples eines per fer-li front. Des d’ajudes socials, educatives, acompanyament de reinserció laboral o suport econòmic; alguna cosa funcionarà si el delicte no ha sigut voluntari sinó causat per necessitat o vulnerabilitat.

Notícies relacionades

Els últims espeternecs de la borrasca Emilia encenen avisos per pluja i tempestes al litoral mediterrani

Joan Roig dimiteix com a alcalde d’Alcanar a ‘Salvados’: «Ens ve una cosa molt greu, molt greu»

En canvi, per als que decideixen que el benefici que obtenen dedicant-se a delinquir els compensa amb escreix el risc de patir les conseqüències, la societat té moltes menys opcions. Aquí no es talla la mà per robar en un súper ni es tortura per robar en una casa. Tampoc es lapida algú per vendre uns grams de marihuana ni es castiga a treballs forçats per atracar o robar amb violència. Som una democràcia i això implica que la policia investiga, deté i identifica perquè el sistema judicial pugui jutjar i aplicar una llei que han legislat representants de la ciutadania. Però ¿què passa quan les lleis que han redactat aquests representants no sembla que siguin suficients, quan la policia deté, però no hi ha prou jutjats ni jutges per dictar sentències? La situació és clara: el sistema no és suficient per dissuadir.

Urgeixen més esforços per reforçar el sistema judicial, però també l’educació ciutadana. Una societat que assenyala l’existència d’individus malfactors castigant socialment qui prové del mateix origen, però en canvi defensa que streamers, futbolistes i reis de TikTok esquivin les normes, venerant el seu enginy, és una societat condemnada a la corrupció, el frau i la malversació. La possibilitat d’acabar a la presó serveix de dissuasió, però, a més, una societat que condemna sense fissures aquests comportaments serveix per prevenir que siguin vistos com una opció atractiva. Sense dissuasió, només queda la força o l’amenaça, i això és intolerable en democràcia.