Si en les formes està el fons...

Hi ha precedents. El de Javier Moscoso, que va ser ministre de la Presidència en el primer govern de Felipe González i d’allà va passar a ocupar la Fiscalia General de l’Estat. Però aquells eren altres temps, s’estava en les albors de la democràcia i a ningú va semblar sorprendre que algú passés directament del Govern a un càrrec tan significat del Poder Judicial. El PSOE a més gaudia d’una majoria súper absoluta al Congrés i al Senat i l’oposició era escassa.

Mai, fins ara, s’havia tornat a produir un nomenament d’aquest tipus, tot i que aquest fet no ha impedit que la figura del fiscal general hagi sigut sovint qüestionada per la seva vinculació ideològica –hi va haver fiscals generals amb carnet de partit– i la suposada dependència dels governs de torn. De fet, és l’Executiu qui nomena el fiscal general, tot i que l’Estatut de la Fiscalia proclama la seva «autonomia funcional» i la seva subjecció als principis de «legalitat i imparcialitat».

No és estrany, per tant, l’enrenou que ha generat la decisió del president, Pedro Sánchez, de proposar Dolores Delgado, fins aquest dimarts ministra de Justícia, com a nova fiscal general. Una notícia polèmica que arriba com a colofó, no gaire brillant, a la bona impressió que havia deixat la formació del nou Govern. El nomenament de Delgado és legal, perquè res impedeix que aquest càrrec l’ocupi un exministre, així que els recursos que pensen interposar el PP i Vox no tindran gaire recorregut. Però no sembla gaire estètic. Pot fins i tot ser contraproduent si el Govern vol transmetre la idea que no controla directament la Fiscalia i si la mateixa fiscal general pretén demostrar que les seves posicions responen a criteris jurídics i no a l’estricta obediència de l’Executiu. Vaja, que si com acostuma a dir la vicepresidenta, Carmen Calvo, «en democràcia, en les formes està el fons», es podrien treure algunes conclusions i no precisament bones.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Perquè fins i tot des del punt de vista de la seva eficàcia en el càrrec, a ella que té una dilatada experiència com a fiscal antiterrorista a l’Audiència Nacional i fama de ser molt bona en la seva feina, pot perjudicar-la aquest sobtat nomenament, perquè les seves decisions estaran sempre sota la sospita d’estar afavorint les posicions polítiques del Govern. Això serà especialment així amb referència al conflicte català, en un moment en què el president s’ha compromès a desjudicialitzar-lo.

Aquests són alguns dels aspectes negatius que es deriven de la manera en què s’ha procedit a designar la nova fiscal general. Però n’hi ha també de positius en el perfil professional i humà de l’exministra. No en va, Delgado és una fiscal amb un gran bagatge professional en una activitat tan dura com és combatre el crim organitzat, sigui aquest el narcotràfic o el terrorisme, primer el d’ETA i després el gihadista. És, per tant una dona preparada, valenta i amb caràcter per fer-se càrrec de la Fiscalia, aconseguir que el col·lectiu de fiscals respecti la seva jerarquia i actuar amb aquesta autonomia que proclama. Però haurà d’esforçar-se a demostrar-ho.