Elogi de la bondat

L’altre dia un amic periodista va enviar un missatge felicitant-me per haver lloat el poder de la bondat a la ràdio. Havia fet meves unes reflexions d’Ana Merino,  la flamant guanyadora del Premi Nadal amb la seva novel·la ‘El mapa de los afectos’, en què assegurava que el món evoluciona precisament gràcies a això: la bondat. Atès que a més aquell dia es complien 30 anys de la mort de Jaime Gil de Biedma, vaig contraposar les paraules de Merino amb aquells versos seus que diuen: «De todas las historias de la Historia / la más triste es la de España / porque termina mal».

Si avui féssim una enquesta per detectar ‘gildebiedmistes’ i ‘merinians’, els primers partirien amb avantatge perquè el soroll i les baralles ho contaminen absolutament tot. Però jo pedalo amb esperança en el segon pilot perquè no crec que estiguem condemnats a resoldre les nostres diferències de mala manera: a crits, malalts de sectarisme i, si es presenta, a hòstia seca; per molt polític il·luminat, molt jutge superb i molt predicador mediàtic que se’ns creuin pel camí. Cap d’ells ens farà avançar; si de cas, faran que ens emprenyem.  

Un no s’ha de quedar a la superfície

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

No entenc que ser espanyol (o català) porti aparellat el carnet d’energumen, tot i el que veiem en el Congrés (i en el Parlament) o d’aquella gamarussa que al crit de «¡Visca Vox!» li va dir a un portaveu de Terol Existeix que «si cal afusellar-vos, ja ho farem». Prefereixo quedar-me amb els missatges de recolzament que, fins i tot des de les files de Vox, li van arribar al pobre amenaçat. I també recomano, potser per la meva afició al submarinisme, no quedar-se sol a la superfície, perquè és a sota on podem trobar autèntics tresors.

Aquesta setmana de posada de llarg del nou Govern, de la previsible trompeteria sobre les plagues que ens amenacen, i d’inflamats discursos patriòtics (de la pàtria que sigui) que segurament es repetiran, proposo tres històries com a alternativa. La de la infermera de la Corunya que ha recaptat gairebé 20.000 euros a través de ‘crowdfunding’ per a una nena de dos anys que va perdre els seus audiòfons. La del periodista lleonès amb l’avi malalt de càncer, que va despullar amb la seva denúncia l’atroç desigualtat que pateix això que anomenem  l’‘Espanya buida’; jo prefereixo oblidada. I el discurs d’un fotògraf madrileny a la Universitat de Lovaina que ja han vist milions de persones a tot el món. Emparat amb el canvi de vida que va provocar la mort prematura del seu pare, aquest antic enginyer va arengar els estudiants a dedicar-se a treballs en què siguin feliços i a no deixar-se entabanar pels succedanis d’èxit que ens venen. El que hem dit: bondat sí, mala bava, no. Prefereixo passar per ingenu que ser un amargat.